Larreula responsabilitza els catalans, Espanya i França de l’estat del català

L'escriptor, autor de l'assaig Dolor de llengua –on repassa la situació del català al llarg del segle XX-, va enumerar alguns dels greuges patits per la llengua catalana en aquests tres segles, des del Decret de Nova Planta (1716) fins a la recent negativa de l'estat espanyol per tal que es reconegui el català com una llengua oficial a Europa. Segons Larreula, “el problema” són els estats espanyol i francès, que sempre que han pensat en la llengua catalana ha estat per “fer-li mal”. Larreula va recordar que el castellà té un estatut “superior” al català en la legislació espanyola i que diverses generacions de catalans han estat privats del dret a parlar la seva llengua, per diferents governants espanyols.

L'escriptor, que participava en el seu primer acte públic després d'una greu malaltia, va ser especialment dur amb la societat catalana. Segons Larreula, el poble català és “mesell, acovardit i acomplexat”, ja que s'ha acostumat a les injustícies fins al punt de no creure que ho siguin i, a la mínima que algú parla en castellà, canvien de llengua. Això portava els catalans, justificà l'escriptor, a un acte xenòfob, “ja que fem tot el que podem perquè els nouvinguts no se sentin a casa, recordant-los constantment el seu origen i impedint-los que aprenguin la llengua del país”. Larreula va acabar recordant anècdotes de quan era mestre de català i la dificultat que tenien alumnes seus –vinguts d'altres punts de la península- perquè els parlessin en català malgrat demanar-ho.