Laia, com ens hem de veure

Ai, Laia... Ben poc et pensaves quan et van plantar allí enmig de la immensa plaça rodona que tindries companyes cada nit ensenyant les cuixes tot esperant que els cotxes s'aturin i poder practicar francès per a viatgers per dos bitllets de deu. Potser per això, per no veure-ho, et van fer el caparró amb unes viseres semblants a aquestes que posen als rucs per a que mirin tan sols endavant i no espantar-se. Tu que ets el símbol de la dona amb principis, arc en mà, i sota la teves faldilles les del teu gènere són explotades, amb els uniformats que resideixen ben a prop passant de llarg mirant cap a una altra banda, i els polítics, mentre les noies no s'acostin a rotondes més cèntriques i converteixin el tramvia de la plaça de Granollers en un “meublé”, seguint fent com si aquell espai no pertanyés al terme municipal. Encara et sentiràs a dir, Laia, que la culpa és només teva per ensenyar els melons de manera tan descarada, i que, és clar, ets símbol i excitació ensems per als mataronins. Però no t'ho creguis pas, Laia, és un tema molt complicat aquest, per al que ningú té ganes de moure un dit fins que no en parlen als mitjans de comunicació o corren quatre fotos per internet. Mentrestant, els menuts dalt del cotxe seguiran preguntant què hi fan aquelles noies allà, i els podrem respondre que respiren l'aire pur de la incineradora, que tots els estudis diuen que és tan sa. Com ens hem de veure, Laia.