La xarxa de biblioteques

La segona biblioteca de la ciutat, que s’ubicarà al recinte modernista de l’antic Escorxador i que portarà el nom d’Antoni Comas, obrirà les seves portes l’any 2012. Ho farà quinze anys després que s’inaugurés la primera, la Pompeu Fabra, que fins avui encara és l’única biblioteca pública de la ciutat. Amb aquest tipus d’equipaments Mataró pateix una mancança històrica i incomprensible, a la qual ha trigat massa a fer-hi front. Amb la nova biblioteca es pal·liarà relativament la situació, però encara queda molta feina per fer. Una ciutat de 120.000 habitants com la capital del Maresme hauria de tenir com a mínim dues biblioteques més per establir una xarxa real ben distribuïda en el territori. Però a hores d’ara encara la tercera encara no està ni planificada, malgrat que tots els indicis apunten a que es farà al Triangle dels Molins. Aquesta decisió ja s’hauria d’haver pres fa temps per poder començar a dibuixar el projecte i, sobretot, intentar trobar fonts de finançament en un moment extremadament complicat en aquest sentit. Les biblioteques públiques són equipaments indispensables en l’àmbit cultural i educatiu, però també com a element de cohesió social en els barris. El paper de la Pompeu Fabra en aquest sentit en els seus 13 anys d’existència ha estat exemplar, però ella sola no pot afrontar tots aquests reptes. Malgrat que tard i lentament, és de celebrar que el govern aposti definitivament per crear aquests nous equipaments. Una xarxa de biblioteques que ha de saber inscriure’s en els nous temps del món editorial, en què l’electrònica i Internet s’està obrint camí de manera accelerada enfront del llibre tradicional.