La xacra de la violència masclista

La violència masclista és una de les xacres que enterboleix la nostra societat i cada dia resulta més evident, que les seves arrels es troben profundament lligades a la situació de desigualtat que les dones continuem patint diàriament.

Aquesta desigualtat s'amaga sota la subtilesa quotidiana d'uns costums arcaics i patriarcals, que han quedat obsolets i ja no és corresponen amb la forma de vida actual, però que continuen convivint amb la nostra rutina diària. I en aquest punt, rau l'autèntic problema, ja què és a on trobem la veritable dificultat a l'hora d'identificar i intervenir una de les causes més importants que, avui en dia, provoca que es continuï generant violència masclista entre els més joves.

En general, i si agafem com a referència el nostre estil de vida habitual, podem constatar que la nostra forma de pensar, l'educació rebuda i les nostres actuacions, no estan -en absolut- en concordança. I aquest fet, ens aboca a un fracàs estrepitós a l'hora d'aconseguir objectius tan importants, com pot ser l'eradicació de la violència masclista, entre d'altres.

La gran majoria de la població, portem adherides i heretades una llarga llista de conductes masclistes -que a priori- poden semblar inofensives, però que analitzades amb una mica de profunditat, constitueixen una font d'informació i de formació que fomenta la desigualtat.

D'aquesta afirmació, s'extreu que si no fem un esforç comú, a tots els nivells (individual, familiar, col·lectiu, social i governamental) per a detectar i modificar aquestes conductes, les tornarem a inculcar, de forma involuntària, als nostre fills, obtenint com a resultat una altra generació carregada –novament- de matisos masclistes.

Actualment, ens trobem immersos en una profunda crisi de valors. I tots plegats som els protagonistes d'una etapa caòtica, que reflexa una part d'aquest caos, mitjançant “un enorme embolic mental” respecte a tot allò que fa referència als rols establerts per als diferents gèneres.

Davant la confusió, l'estrès al qual ens trobem sotmesos i la sobreprotecció cap als fills, afegida a l'excés de tolerància –motivat en moltes ocasions, per la mancança de temps que requereix la seva educació- molts adults continuem aplicant els models de conducta heretats, tot i que ja no tenen cabuda en aquesta societat d'avui.

Amb gestos com aquest, només aconseguim que els models desfasats perseverin en el temps, i ens allunyem de contribuir a la prevenció mitjançant la conscienciació, que és la mesura que ens ha d'ajudar a modificar els perfils de les properes generacions, a l'hora que avancem cap a una societat més justa i igualitària: una societat sense violència.

Arrossegar la càrrega de la culpabilitat, no ens farà avançar i sobretot, si tenim en compte, que la majoria de vegades no sabem com trencar amb aquests patrons establert, perquè culturalment formen part del nostre tarannà. Però el que hem de tenir ben clar, és que tot i no ser culpables, no podem defugir de la responsabilitat col·lectiva, ignorant la implicació necessària -per part de tots- a l'hora fer efectiu el canvi.

Com en la majoria de problemes socials d'aquest caire, la solució passa per un canvi de mentalitat profund. I aquest canvi, no serà possible, si des dels organismes institucionals, no se'ns proporcionen els recursos necessaris per tal de poder assolir-lo. I és per això, que voldria fer palès en la idea de la PREVENCIÓ -entesa des de la formació, la informació i l'educació- com a mesura més adient i efectiva, i fins i tot, com a l'única mesura real de la qual disposem, per eradicar en el temps, aquest tipus de violència.

Per aquest motiu, és necessari que des de totes les institucions competents, s'augmentin els esforços -de forma permanent- per a dur a terme campanyes de sensibilització -que es mantinguin en el temps- amb la finalitat d'afavorir el canvi de mentalitat i trencar amb els tòpics establerts.

De la mateixa manera, és de rebut incloure en el sistema educatiu, i des dels nivells més bàsics, les matèries relatives al Principi d'Igualtat i el rebuig total vers qualsevol comportament violent i/o masclista.

La nostra millor carta per guanyar-li la partida a la violència masclista, és prevenir-la. I aquesta fita, deixarà de ser-ho per passar a formar part de la nostra realitat social, quan la majoria dels ciutadans (amb representació de totes les edats i a tots els estaments socials) assolim de forma natural, que quan mirem als nostres iguals, més enllà de les nostres diferències genèriques, només hi ha persones.