'La vida de Miquel Biada es mereixeria una pel·lícula' (I)

- Quin Miquel Biada es pot veure en el llibre?

- Jo desitjo que a partir d'ara la gent vegi un Biada més proper i que la seva figura es vegi més neta, més clara, que potser fins ara es veia una mica desenfocada. No dic que jo ho hagi aconseguit tot, perquè estic segur que, si algú disposés de temps per anar un mes a L'Habana, trobaria més coses anant a parròquies, al bisbat o a l'Arxiu Nacional. És un repte que estaria bé que algú l'agafés. Per mi, en Biada és un personatge de cine, es mereixeria que se'n fes una pel•lícula, perquè és una persona amb moltes facetes: ric, atractiu, apassionant, ... he tingut una satisfacció enorme de poder endinsar-me en la seva personalitat.

- Quan va començar a treballar en el llibre?

- Aquesta biografia va néixer al Capgròs l'any 1998, quan se celebrava el 150 aniversari del tren. Em van encarregar que fes una sèrie d'articles sobre en Biada i el tren i, a partir d'aquí, jo vaig llegir les biografies que hi havia publicades i em vaig adonar que hi havia alguns buits, contradiccions, coses errònies i coses que se suposaven o que no se sabien. Això em va esperonar a investigar, vaig anar al Museu Arxiu de Santa Maria per veure quants germans eren (alguns deien vint-i-un i altres deien que eren tretze), si s'havia casat a Mataró o a L'Habana, si la dona vivia aquí o vivia allà, etc. Des de llavors he fet altres treballs, ara ho deixo, ara ho agafo, però he estat a Maracaibo, a L'Habana, a Madrid, buscant documentació sobre el personatge.

- El llibre aporta molta llum sobre el període en què Biada va estar a Venezuela...

- Del temps que passa a Maracaibo (Venezuela) pràcticament no se'n sabia res. Se sabia que hi havia anat i que allà hi vivia un germà seu abans que ell. Aquesta etapa s'havia de conèixer. Vaig demanar una beca al Patronat, me la van concedir i vaig anar a Maracaibo i a Caracas, una setmana a cada lloc, que és poc temps per a investigar però més val això que res. Ell allà hi tenia quatre o cinc embarcacions, quan només se'n coneixia una, que es deia “Amable Teresa”, que se suposa que era dedicada a la seva dona, que es deia Teresa. I que ell mercadejava, a partir de Maracaibo, amb les Antilles i els Estats Units. Ell marxa de Mataró l'any 1808, que és quan hi ha la invasió dels francesos (no se sap si abans o després de la invasió). Tenia un germà més gran, que es deia Francesc, que estava a Maracaibo i se suposa que el devia reclamar perquè ell era el jove. Marxa amb 19 anys i està allà fins l'any 1821 que és quan Espanya perd Venezuela. De Venezuela salta a Cuba i s'hi està fins l'any 1840. Llavors torna aquí, viu a Mataró un parell d'anys i se'n va a viure a Barcelona, però manté molt contacte amb Mataró perquè hi tenia propietats, una fàbrica de gènere de punt, ... I mor a Mataró.

Llegeix la continuació de l'entrevista.