Capgròs
- Una altra de les novetats és la publicació íntegra del testament de Biada per primer cop.
- Això ha permès saber que en Biada havia tingut dos fills dels quals no se sabia res. Tothom explica que va tenir tres fills, quan en realitat en va tenir cinc. Se sap perquè en el testament els anomena, són un nen i una nena, i diu que quan ell fa el testament ja són morts. Devien morir molt petitets, quan la seva dona vivia a L'Habana.
- A més, el llibre inclou una relació dels mataronins que van anar a Cuba...
La relació entre Mataró i Cuba no ve d'en Biada, molt abans d'ell ja hi havia mataronins que anaven a Cuba i a altres països d'Amèrica. Consultant documents notarials aquí a Mataró, vaig anar trobant persones que anaven al notari a firmar un document conforme (normalment era el pare o l'esposa), autoritzant que el fill o el marit anés durant quatre o cinc anys a L'Habana o altres ciutats. Com que vaig anar trobant documents d'aquests, em va picar la curiositat d'anar recollint quanta gent va anar a Cuba entre l'any que en Biada hi va, el 1821, fins que mor. En total me n'han sortit 450 persones, que m'imagino que més d'un tindrà la sorpresa de descobrir que algun avantpassat seu va anar a Cuba.
- Precisament un descendent d'un mataroní que va marxar a Cuba va ajudar-lo a trobar el testament.
- Sí, el testament de l'any 1833 no hi havia manera de trobar-lo, però jo coneixia un descendent de mataronins que es diu Carlos Berenguer i que actualment viu a Miami. Ens coneixíem a través d'Internet perquè jo li havia buscat coses d'avantpassats seus a Mataró i li vaig proposar que em posés en contacte amb algú que pogués investigar això a l'Arxiu Nacional de L'Habana. Jo sabia el dia, el mes i l'any i el notari, ja que ell al codicil (la modificació que fa del testament) en fa referència. Li vaig enviar les dades, ell ho va enviar a un historiador cubà i ho va trobar. Va ser una alegria immensa perquè era un tema pendent per Mataró, què havia dit ell durant el seu testament.
- Mataró ha fet justícia a la figura d'en Biada?
- Jo tinc la satisfacció que aquesta biografia aporta moltes coses que no se sabien d'ell, tant a nivell personal, com a nivell comercial. Em sabria greu que se'l recordés només per l'anècdota de l'esclavisme. Penso que ningú li pot negar la seva contribució a què la península tingués el tren Barcelona-Mataró. Aquest mèrit ningú no li pot treure. Si Mataró el considera un fill il·lustre no és per la seva vida exemplar, sinó per la seva obra cultural, que va ser el tren. I ell mateix se sent satisfet, quan es veu a punt de morir, de la seva contribució al progrés del país en el codicil. A mi el que m'agradaria és que la gent no jutgés aquest fet puntual amb una visió actual. Personalment, jo lamento que defensés l'esclavisme i tingués esclaus, però penso que en aquella època era una cosa legal i quan ell comprava o venia esclaus anava al notari, era una cosa reconeguda.
-
Un tren polèmic
- En el llibre explica que l'arribada del tren no va ser cap bassa d'oli...
- Va ser un moment molt problemàtic, especialment la construcció de la via, perquè significava expropiar terrenys. A més, es feia pràcticament sobre la platja de cada poble, la qual cosa creava una barrera arquitectònica i dificultava molt el fet que els pescadors poguessin tirar les barques amunt en cas de temporal. I les drassanes també es queixaven que creava problemes alhora que els carros que portaven la llenya poguessin passar. Va haver-hi pedregades i fins i tot algun tret. Van haver de posar forces d'ordre públic per vigilar les vies a la nit perquè hi havia sabotatges, gent que arrencava les vies, ... Fins i tot quan només faltava una setmana per l'arribada del tren a Mataró, algú va intentar cremar un pont a El Masnou. No va poder evitar la inauguració, perquè es va poder arreglar, però la conflictivitat va ser molt forta. El govern civil de Barcelona obligava als alcaldes que no passés res, però això no es podia garantir.
- Com ho viu tot això en Biada?
Ell s'implica totalment en la vinguda del tren. Així com alguns consideren a en Josep Maria Roca el gran promotor del tren, jo en aquesta biografia intento demostrar que en Roca i en Biada són compatibles, és a dir, en Roca és el que va aconseguir el 50% de capital anglès i qui firma la sol·licitud al govern de Madrid. Però ell viu a Londres i en Biada està aquí. I en Biada des del primer dia fins a l'últim és el responsable econòmic de la companyia i ell mor essent el responsable econòmic. Quan hi havia problemes d'aquest tipus, ell anava a veure el governador i fins i tot l'he trobat en actes d'acords municipals de Badalona, on també hi havia problemes, i va reunir-se amb l'ajuntament, la companyia, el governador civil i el responsable de marina, arribant a acords per evitar problemes, ... Va estar al peu del canó fins a última hora.
Cusachs durant l'entrevista feta a Capgròs
Comentaris