Capgròs
La majoria de divendres de quaresma de la meva infància o, almenys, de la infància que recordo, per sopar hi havia bunyols de bacallà. Els divendres, és clar, es feia abstinència de carn, un costum que llavors em semblava d'allò més normal i que ara em sembla molt exòtic. Tant com m'ho podria semblar, posem per cas, el Ramadà: alguna cosa que passa al món però que no m'implica. Com la Setmana Santa, tanmateix. Sóc un clar exponent d'això que s'anomena pèrdua d'espiritualitat d'occident. No només no sóc creient: m'he fet apòstata. És a dir: estic en tràmits per esborra-me de les llistes de l'esglèsia (els tràmits són tan llargs, però, que ja veurem si ho aconsegueixo). Unes llistes, per cert, a les quals vaig ser inscrita quan no tenia capacitat de discerniment ni arbitri de cap mena, perquè tocava, perquè no es contemplava una altra possibilitat, perquè en aquell moment aquest bocí d'Occident al qual pertanyo encara conservava un xic d'espiritualitat, i la meva família n'era un exemple, tant respectable com els altres.
Aquests dies, l'escola del meu fill, com totes, ha celebrat el seu Carnaval. El tema monogràfic de les disfresses era el mar. Els més petits anaven de peixos llampants. També hi havia crancs, i medusses, i gambes, i taurons. Van fer una gran festassa a la qual van convidar als pares i mares. Molts de nosaltres ens vam trobar ballant al pati malgrat el fred, el vent i el mal dia. No crec, però, que gairebé ningú dels que érem allà sabés dir què estàvem celebrant, quin sentit té, el Carnaval; o què és la quaresma (a més, és clar, d'una vella amb sis potes que cada setmana en perd una). No crec que ningú recordi la base litúrgica, ni cap altre, de tot plegat: els 40 dies d'oració al desert de Crist en preparació a la passió, la gran festa d'excessos abans de la penitència, el desdejuni i les privacions de les sis setmanes abans de diumenge de Rams. Vet aquí la pèrdua d'espiritualitat d'occident. En canvi, tots sabem que Carnaval és temps de gresca i riure, de metamorfosi, temps de ser allò que no ets i potser no seràs mai, temps de canviar de pell i encomanar-ne les ganes als altres, temps de riure fort. I també sabem que tallar-li una pota cada diumenge a la Vella Quaresma és una festassa, encara que no vulgui dir que ja queda menys perquè les misèries s'acabin.
M'agrada l'esperit laic i popular del Carnaval tant com de petita m'agradaven els bunyols de bacallà. M'agrada que se'm convidi a la disbauxa encara que en acabat no pensi fer desdejuni, ni privar-me de res ni de carn de cap mena (metafòrica i de l'altra). M'agrada l'alegria tant com menyspreo l'antiga tristor oficial de la setmana santa. Els meus fills potser no sabran quin gust tenen els bunyols de bacallà de quaresma, però espero que siguin especialistes en els sabors variats dolços, afruitats, salats, cítrics... de l'alegria sense excuses ni raons. Alegria perquè sí.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz hoodia mousy bacteriolysin
Comentaris