Capgròs
El debat sobre el Corte Inglés és un tema apassionant, encara que sovint portat a extrems exagerats que no ajuden a entendre la ciutat i les seves possibilitats. Del que es parla és d'un model potent de ciutat alternatiu al industrial, de serveis, capital real del seu entorn i que alguns no entenen o no volen entendre. No entraré en els motius dels que no ho volen entendre, però el que està clar es que en el nostre Consistori hi ha una majoria aclaparadora de 26 a 1. Perquè doncs aquests 26 no remen amb la mateixa força i en el mateix sentit? Ai la política de vol gallinaci!, més pendent del tacticisme i de les properes eleccions que d'aconseguir els objectius estratègics de ciutat. Amb la que està caient, i pensant en el futur de la ciutat que cal resoldre de forma urgent, l'entrada d'aquest tema al Jutjat només aconseguirà endarrerir allò que tothom espera, l'arribada del potent operador comercial. Francament, un flac favor a la ciutat.
Quan en el seu moment es va parlar del POEC, del conveni adherit i de la locomotora comercial, el tema de la ubicació fou important. Els visitants i clients del Mataró Parc,
de fora de la ciutat, acaben entrant a Mataró? Absolutament no. Per tant el debat era i és, com compensar en benefici del comerç urbà, aquest pol d'atracció tant potent, que és el Mataró Parc, que fa que molta gent entri en el terme municipal de Mataró però no entri a la ciutat pròpiament dita. Calia un espai central, i el carrer Biada era el màxim exponent d'aquesta centralitat atenent als següents aspectes: el nou centre geogràfic de la ciutat que representa la Plaça Granollers, l'evolució cap a ponent del comerç ciutadà, la pròpia configuració de l'espai, la proximitat a les rondes principals de la ciutat, que s'han convertit en l'eix bàsic mar-muntanya i finalment la consecució de l'objectiu de compensar en favor del comerç urbà allò que el Mataró Parc havia descompensat. Calia recuperar l'equilibri del model comercial. Alguns han qüestionat aquesta ubicació des del presumpte pilotasso urbanístic. El tema es lleig, evidentment, però haurien dit el mateix si els anteriors propietaris fossin parents d'un regidor/a de l'oposició?.
Aquesta ubicació té però un punt dèbil en la mobilitat. Malgrat estar incardinada en una zona prou ample de la ciutat la cruïlla Biada, Alfons XII, Ronda Prim, la sortida pel carrer Iluro és molt limitada i d'altra banda la voluntat d'accés dels clients als aparcaments planejats del propi centre comercial pot crear problemes greus a la zona, tal com ha passat al Mataró Parc. Aquí entra en escena el Pla d'aparcaments de la ciutat. No caldria un aparcament dissuasori a l'alçada dels carrers Sant Cugat i Castaños o en un altre lloc pròxim tal com han reclamat sovint els comerciants del centre i de la Plaça de Cuba? Aquest aparcament tancaria l'anella d'aparcaments de rondes i facilitaria l'efecte dissuasori de màxima aproximació al carrer Biada. A l'hora es solucionaria el neguit de molts comerciants descontents amb les prestacions de l'aparcament de la Plaça de Cuba. Tanmateix permetria eliminar aparcaments al carrer Iluro, fent-lo més ample i amable per la circulació rodada i pels mateixos vianants.
Tota aquesta nova ordenació del trànsit que s'entreveu, des de la meva opinió posa en qüestió el projecte d'urbanització de la Ronda Barceló, que a la curta més que a la llarga pot representar un tap a la fluïdesa d'entrada i sortida per l'antiga N-II. El nou eix cívic des del Port fins a la Plaça Granollers, és d'una importància cabdal per la Mataró del segle XXI, perquè donarà sentit a un nou model geogràfic i de ciutat, perquè aproximarà barris compactant Mataró i perquè provocarà la posta al dia del teixit comercial, hostaler i de serveis de la capital del Maresme. Un canvi a millor, segur.
Comentaris