J.Salicrú

La tomba trobada a La Riera era un inusual cementiri juvenil

L'aparició de quinze nous cranis no adults fa variar la hipòtesi inicial dels arqueòlegs, que pensaven que la tomba era de tipus familiar

Cada dia que passa les excavacions que es duen a terme al local que fa cantonada entre el carrer de Sant Josep i La Riera donen nous fruits i guanyen trascendència. Si dilluns els arqueòlegs van fer pública la troballa de set cranis i de dues àmfores del segle III d.C. dins una tomba cupae teòricament familiar, l'aparició ahir dimarts de set nou cranis juvenils –i alguns d'infantils- feia donar un tomb al curs de les excavacions i que una nova hipòtesi guanyés força: la tomba localitzada és un cementiri infantil i juvenil inèdit a Espanya i a Europa. Però és que a més avui els arqueòlegs han localitzat encara set cranis més, confirmant la importància de la troballa i situant la xifra en 22: "No tinc cap referència de res semblant ni a Espanya ni a Europa. El que hem trobat és inusual", ha dit Xabier Cela, un dels dos arqueòlegs municipals.

Pel que fa a les dues àmfores la troballa de les quals es va anunciar també dilluns i on en principi s'apuntava que hi podrien haver els pares de la suposada família, en aquests moments s'especula amb què hi hagi dos altres cadàvers infantils més.

Segons Cela, el jaciment és un enterrament de tipus secundari, és a dir, que els cossos havien estat enterrats en un altre indret anteriorment. «Tenim clar que és un enterrament secundari, ja estaven enterrats en un altre lloc i devien agrupar tots els cadàvers aquí posteriorment», ha explicat Xabier Cela, de l'equip d'arqueòlegs.

Tot i que en un principi ahir dimarts dia 15 havien de finalitzar les prospeccions arqueològiques l'aparició dels 22 cranis han obligat l'equip d'arqueòlegs municipals a allargar uns quants dies les tasques, almenys fins a finals de setmana. De fet, Cela està convençut que els propers dies es trobaran uns quants cranis més. Un cop les restes s'hagin extret del jaciment seran estudiades per un equip d'antropòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Un cop estudiades, les restes passaran a formar part del Museu de Mataró, on segurament s'exposaran.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive