Durant aquestes passades vacances d’estiu vaig tenir la oportunitat de visitar un celler del Somontano. Segons la seva propaganda, fan servir la tecnologia més avançada del món per a elaborar vi. Certament les instal·lacions són ben singulars i modernes però em van sorgir tot un seguit de reflexions al voltant de la tecnologia. L’ensenyament obligatori del nostre país inclou un bon grapat de coneixements bàsics per a viure en societat, com per exemple matemàtiques, llengua, història. Malauradament, els plans d’estudis no inclouen prous coneixements tecnològics, de manera que fins i tot les noves generacions presenten mancances importants en aquest àmbit. Veiem què s’amaga, de vegades, sota la paraula tecnologia.
Un primer aspecte a considerar és que tot sovint la tecnologia és neutra. A priori, ni és bona ni dolenta. Tot depèn de l’ús que se’n faci per part dels humans. Uns mateixos coneixements es poden fer servir per a crear armes de destrucció o per a guarir malalties. Fer servir la tecnologia més puntera, vol dir que el producte final serà necessàriament el millor? Seguint amb l’exemple del celler de l’Aragó, em resulta fàcil comparar amb els nostres vins d’Alella. Amb els ulls clucs, per qualitat i per preu, trio sense cap mena de dubte Alella. Probablement la tradició vitivinícola d’Alella -que es remunta a l’època dels romans- i el territori, marquen una diferència molt més significativa que no pas el matís tecnològic.
Això ens porta a una segona reflexió: pel que fa referència als gustos personals de cadascú, l’opinió dels suposats experts té una validesa més aviat minsa. A l’hora de penjar un quadre al nostre menjador, comprar una pantalla plana de televisió, equip de música, triar un bon vi, etc., no té gaire sentit delegar l’elecció en un expert. Hem de mirar i triar per nosaltres mateixos. Tots tenim les nostres preferències i un “punt de saturació” a partir del qual no som capaços d’apreciar la millora de qualitat de l’obra pictòrica, qualitat d’imatge, so, gust, etc. En aquests casos, no té sentit triar un producte més car si realment no notem la diferència (suposant que aquesta existeixi, cosa que no sempre és certa. Tot sovint només és una estratègia comercial). Està bé deixar-se aconsellar pels experts però no s’han d´acceptar qualitats d’aquelles que només veuen les persones amb coneixements avançats, a l’estil de la història de Hans Christian Andersen, el vestit nou de l’emperador.
La tercera reflexió va dirigida a aquelles situacions en les que es fa servir la tecnologia com a pretext per a indicar el que es pot i no es pot fer. Sens dubte la tecnologia té limitacions, però sense un coneixement tecnològic bàsic, podríem acceptar per bones argumentacions errònies. Tornant a l’exemple del celler, ens van indicar que estava prohibit fer fotografies durant la visita atès que molts dels aparells i instal·lacions estaven patentats i volien evitar possibles còpies. Ningú va piular, tot i que precisament el fet de patentar és per a evitar còpies i la patent en sí mateixa implica que hi ha un document científic i tècnic que descriu en detall la invenció protegida. Aquest document és públic per a tothom i inclou taules, dades, esquemes, etc. Llavors sembla més acurat dir que no deixen fer fotografies simplement perquè no volen, sense escudar-se en raons tecnològiques.
Una quarta reflexió entorn la tecnologia fa referència a la facilitat d’ús. De vegades els productes més simples i tecnològicament menys avançats solen ser més fàcils d’utilitzar. Podem pensar en les persones que saben fer servir un simple telèfon fix però són incapaces de llegir els SMS d’un telèfon, o la quantitat de funcions dels aparells electrònics i programes informàtics que una gran majoria de gent ni les fa servir ni sap que existeixen. En aquest sentit cal saber fer productes bàsics, econòmica i tecnològicament assequibles a una gran majoria de la població. El ciutadà no necessita la tecnologia més avançada del món, sinó aquella que li proporciona un producte satisfactori i s’ajusta a les seves necessitats.
Comentaris