La taula rodona 'Loft' es planteja noves formes d'entendre l'espai

La conferència més interessant, per la seva multidisciplinarietat, de la Setmana de les Noves Tecnologies per a tothom va tenir lloc ahir a l'espai 1 del teatre Monumental. La taula rodona titulada "Loft: Espai, tecnologia, creativitat i estils de vida" va reunir artistes, arquitectes i tecnòlegs per plantejar i intentar respondre preguntes i reflexions al voltant de l'espai i la seva concepció vital, cultural i artística.

El primer a intervenir va ser Antoni Mira, ballarí i director de la companyia Nats Nus de dansa. Mira va dir que "he utilitzat la tecnologia per sumar llenguatges i fer una proposta estètica d'una doble realitat", i va posar l'exemple del seu espectacle Loft; "la de l'home que dansa i la de la imatge en una pantalla, la plasmació virtual, del mateix ballarí". Recordant la seva estada en un centre de creació artístca, el ballarí va explicar les noves experimentacions amb software "que intenta recuperar el moviment del cos amb sensors i càmeres que intenten entendre digitalment el moviment dels cossos". Mira es va congratular que "encara no hi ha cap màquina que sigui capaç d'entendre la complexitat del moviment del cos humà" i va declarar que els uns i zeros que interpreta una màquina del moviment "pot ser emprat com a una nova eina expressiva".

Les tecnologies i noves maneres d'entendre la vida
El jove Jordi Clopés va ser el segon en intervenir, per versar sobre els "Creative Commons", el lliure intercanvi de la cultura aprofitant l'eina "brutal que és internet" va dir. "La possibilitat de tenir gent de tot el món connectats en xarxa permet fer terres de creativitat que pertanyen a tothom" va comentar Clopés. El jove també va explicar que des de 1980 qualsevol obra acabada s'entén per imperatiu legal que té tots els drets reservats, el que popularment es coneix per el copyright. "Què passa quan l'autor que vol oferir lliurament la seva obra?" va preguntar-se. La resposta segons ell estava en eliminar els intermediaris, ja fóssin institucions (SGAE) o agents (advocats) que intervenien entre artista i audiència. "Cal destacar la validesa legal del copyleft, les obres que tenen drets lliures" i va recordar que aquesta nova forma d'entendre les obres és una forma d'expressió que permet col·laborar artistes que no tenen perquè coincidir ni en el temps ni en l'espai. "És un fenomen creatiu de compartir el talent amb guions, contes, videos, fotografies o cançons" va sentenciar.

El diretot de l'EUPMt i especialista en domòtica Joan Gil va ser el ponent que més a fons va tractar la relació entre tecnologia i habitabilitat. Segons ell, "l'home sempre ha fet evolucionar l'habitatge, perquè sempre hi ha estat aplicant els seus coneixements tecnològics". "Les tecnologies de la informació i la comunicació havien d'entrar tard o d'hora a les llars, i la domòtica no és res més que això; la llar digital, la convergència de les tecnologies en la vida domèstica" va explicar. Per Gil, la domòtica està servint per crear espais diferents dins un mateix espai únic, i permet, principalment, la llibertat de tenir "un alt grau de personalització i configuració segons les necessitats de cada individu".

L'espai, l'arquitectura i una nova filosofia
Els darrers a parlar van ser els arquitectes Antoni Bou i Andrés Fatsini. Bou va explicar que "la batalla està en la qualitat de l'habitatge, i si només un 5% de l'habitatge creat és públic és en aquest petit percentatge on podem ser més conscients". Segons l'arquitecte "hi ha una tendència a viure en espais cada cop més petits, ja que en deu anys s'ha passat d'una mitjana de 3/4 persones vivnt per habitatge a 2/3 persones". També va comentar la seva "visió crítica amb el fet que cada cop hi ha menys temps de pensament en els projectes arquitectònics, que són directament proporcionals a la seva qualitat". Bou va finalitzar la seva intervenció afirmant que en un sol espai LOFT-del qual va comentar-ne els orígens- simplement parlem de zones amb més privacitat i zones de menys privacitat. Andrés Fatsini va fent un compendi de tot el que s'havia comentat, i va començar dient que la societat actual es basava en ser un home tecnològic. "La tecnologia modifica el nostre estil de vida i la percepció del món" va dir, i va afegir que "l'hàbitat, que sempre ha estat un desig social, ara s'exemplifica en el loft; un lloc on puguem viure i treballar". Fatsini també va versar sobre la relació vertebral que avui en dia s'estableix entre espai físic i virtual; "ja no mirem la finestra real, la que dóna al carrer, per a comprendre la nostra manera de pensar, sinó que mirem a les finestres digitals" explicava. "La casa ha esdevingut una resposta al que som i com ens relacioem amb els altres. Com ens construïm com a persones" va sentenciar. L'arquitecte, també membre de l'empresa Thomas Edison, va acabar avisant que el Loft és un "jo en un espai obert connectat al món per una pantalla digital" i va relacionar les seves idees amb l'obra de dansa de Mira.

De fet, aquest acte precedeix l'espectacle de dansa contemporània Loft, del divendres 29 d'octubre, que dirigeix un dels ponents del debat, el ballarí Antoni Mira.