La situació del comerç a Mataró

Després de cinc anys de llarga crisi en totes les ciutats del país hem pogut observar com s’anaven tancant negocis, cada vegada més persianes baixades, més cartells de “liquidació” o “es lloga” on abans hi havia una botiga, o unes oficines d’una caixa d’estalvis, això ha passat i està passant, és el denominador comú de qualsevol crisi, una imatge terrible que es repeteix ciutat darrera ciutat a la qual costa acostumar-se.

És encara un cop més dur, pel que representa com a record col·lectiu, quan tanca una empresa o establiment emblemàtic d’una ciutat, i en el cas de Mataró, la crisi esta sent especialment dura.

Fa pocs mesos varem saber que tancava Robafaves, la llibreria de referència a la comarca, Caixa Laietana va desaparèixer per motius que ja coneixem, després la centenària pastisseria Can Miracle, també va deixar el centre de la ciutat Secrets, o ara fa unes setmanes, la mítica tenda de música discos Trak, amb més de trenta anys a Mataró.

Aquests tancaments s’afegeixen a la llarga sangria produïda per la crisi però, com dèiem, no són uns qualsevol, ens afecten més i amb la gran quantitat de locals buits i persianes tancades fan de Mataró una ciutat sense comerç, totes tenen explicacions complexes, i el govern local te gran part de responsabilitat, mai ha donat resposta a aquesta situació.

Tos el ciutadans de Mataró sabem la limitació que té la capital del Maresme a nivell comercial, només alguns carrers com el carrer Barcelona, la plaça de Cuba o, una part de la Riera mantenen una regularitat comercial, garanteixen, si és que es pot dir això, una certa garantia d’èxit de vendes, ho diuen els mateixos afectats, els empresaris i botiguers.

Qualsevol altre carrer es una aposta molt arriscada, casi impossible, encara així, els lloguers a les zones comercials continua essent molt alt, i es difícil que s’instal·lin negocis amb costos molt alts tenint en compte les poques probabilitats d’èxit a la ciutat, no es troben locals de qualitat, ni de mides proporcionals, alguns petits amb distribucions antigues, alguns grans a les afores, molts amb voreres estretes, tots amb zones d’aparcament impossibles, passa un any darrere any i no hi ha una estratègia de ciutat, un pla estratègic comercial amb criteri a Mataró, i això no és per culpa de la crisi, ni ajuda a que deixin de tancar empreses ni a instal·lar-se de noves.