La síndrome de Stendhal (V)

La síndrome de Stendhal no està en mi. He provat de tenir-la per Mataró i, per molt que m'assegui a la fresca, mai m'ha passat res. La síndrome tampoc estava en el noi francès que va pujar amb nosaltres al jeep que ens havia de portar de Xile fins a Bolívia. Travessaríem els Andes de el salar de Atacama a el salar de Uyuni en tres dies i dues nits, creuant llacs de tots colors i un desert a quatre mil metres. A aquestes altures, el mal d'alçada pot ser molt agut. L'alçada es pot superar amb una bona aclimatació, però no hi ha cap factor fixe que faci inevitable el mal. A mitja tarda del primer dia vam arribar a un precari refugi perdut enmig dels Andes i, mentre tothom visitava la Laguna Colorada (el tercer color del dia), el francès ja s'havia posat a dormir.

La síndrome té un context, la Florència on Stendhal va patir aquella sobredosi de bellesa. Abans d'entrar als Andes, havíem estat uns dies a San Pedro de Atacama. Pujàvem al jeep envoltats encara de la bruma càlida del guèisers del Tatio i amb el salar de Atacama a la retina, el reflex de la posta de sol jugant amb els colors de la sal cristal·litzada i amb el rosat dels flamencs que es reflectien als bassals que taquen de blau pàl·lid el salar. A l'altra punta del context, tres dies després arribàvem a el salar de Uyuni. El jeep corria sobre un mar de sal immaculada. A Uyuni, no hi ha formes ni colors. La sal s'ha cristal·litzat en ordre i en blanc. Una plana perfecte i el jeep llençant-nos una brisa gèlida a la cara. Ja no hi cabia tot a la retina. La bellesa només es podia deixar fluir i perdre i, nosaltres, portar aquell somriure de felicitat idiota a la cara.

La síndrome té els seus símptomes. Vertigen, abatiment, augment del ritme cardíac, confusió. Laguna Verde és just darrere de San Pedro. Quan vam arribar-hi, el noi francès va començar a sentir-se malament. La manca d'oxigen fa que el cor bombegi molt més ràpid. Se sentia marejat i ni va poder sortir del cotxe. La Laguna Verde té una concentració mineral que li dona al llac el seu color esmaragda. El Volcà Licancabur s'aixeca, simètric, per sobre i la seva forma cendrosa contrasta amb l'escuma blanca que envolta el llac. El mal d'alçada i la síndrome com a cares d'una mateixa moneda. Dues maneres de relacionar-se amb la natura a quatre mil metres que es toquen en els seus símptomes. Ni en mi, ni en el llac. La síndrome està just en el punt que l'equilibri fa impossible una formula exacte. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol atorvastatin zyban trying subinterval vicodin overrefining