La senyora D

No sé com m'ho faig, que sempre la tinc al davant. La senyora D va a un altre ritme. Per a ella el temps és inexistent. A la caixera del súper li pregunta com li han anat les vacances, si ja té promès, i el preu de qualsevol fotesa que estigui a prop de la màquina registradora, per no comprar-la mai. No es gira en cap moment per veure la cua que va formant al seu darrera. La senyora D sempre va pel mig de la vorera, sense donar opció d'avançar-la ni per la dreta ni per l'esquerra. La senyora D passa llargues estones al caixer automàtic. A fora al carrer penses: estarà xatejant amb algú? Quan creus que ja ha acabat, treu alguna altra llibreta de les seves amples butxaques i sents de nou el so de les tecles, clic, clic. Però res com el contacte humà, i a l'oficina és on desenvolupa tot el seu saber fer: “... i ara em poses mil pessetes d'aquesta llibreta en aquesta altra”, “senyora D, deu voler dir 6 euros”, “buenu, com li digueu ara. Ah, oi que et queden calendaris del 2009?”. Amb les llibretes de nou en possessió, no s'aparta de la finestreta fins que no té comprovats tots els números, girant el cos a la velocitat d'un grau per minut.

No sé si té un missal adormit a la tauleta com la tieta d'en Serrat, però la seva velocitat no és d'eixe món, com diria en Raimon. Cal metge és un altre dels seus punts estratègics d'actuació. Què li deu explicar? Jo no aconsegueixo que la doctora m'atengui més de cinc minuts, però en canvi amb la senyora D diria que se n'ha anat de copes per la porta del darrera del despatx i han tornat després de tancar tots els locals. La senyora D deu pagar un extra a la seguretat social? L'espera darrera de la senyora D desespera, però se'ns fa entranyable, potser perquè ens mostra una altra manera de viure, potser perquè ja voldríem tots arribar a ser el senyor o la senyora D.