La Ruixada més massiva culmina una Nit Boja plena d’intensitat

Mataró ha tornat a entrar en erupció durant la Nit Boja, la gran cita de Santes. És el mateix que passa cada any la nit del 25 de juliol, és cert, però la quantitat d’estampes que s’acumulen durant aquesta marató festiva mai deixa de sorprendre. Imatges com la del Desvetllament, intens com és habitual però força controlat i cívic. L’ambient festiu a plaça de Santa Anna durant la Convidada. Els bars del centre fent l’agost despatxant una xifra inimaginable de combinats, cerveses i entrepans. L’Escapada a Negra Nit amb el seu espectacular final a la plaça de l’Ajuntament. La massa de gent pujant cap al Parc. I sobretot la Ruixada, absolutament desfermada en el seu nou emplaçament. Una nit, en definitiva, per recordar.

Rauxa sota control
La nit ha començat amb bon peu gràcies a un Desvetllament que s’ha celebrat sense aglomeracions excessives a La Riera –malgrat que hi havia moltíssima gent- i, sobretot, amb la sensació que el control i el civisme dels participants era la tònica dominant. És un acte de rauxa absoluta, però que també exigeix conèixer el ritual i comportar-se de manera adequada. I sembla que, després d’uns anys complicats en aquest sentit, s’està avançant en el bon camí. Les diferents campanyes de sensibilització que s’estan duent a terme des comencen a sorgir efecte. Cada cop hi ha menys empentes i corredisses, i més respecte als gegants i a la banda de músics, molt ben protegits pel cordó de seguretat. Les samarretes taronges de ‘Desvetlla’t bé’, el nom de la campanya que duu a terme la Família Robafaves per mantenir l’essència del Desvetllament.

Cançons irreverents
Un cop la cercavila ha arribat a la plaça de Santa Anna, han arrencat a tocar El Pont d’Arcalís, protagonistes musicals de la Convidada i tota una garantia a l’hora d’animar les festes majors a base de música folk. La banda del Pirineu presenta una suggerent barreja de tradició i elements actuals –que inclouen fins i tot algunes bases electròniques- i cançons divertides, irreverents, amb un punt desllenguat i crític. En un dels seus temes, han animat a “calar foc al tribunal”. “Al que vosaltres vulgueu, eh?”, ha precisat un dels membres del grup. A la plaça, immersa en un autèntic ambient de festa popular, s’hi ha vist un castell improvisat, un pilar de 4 coronat amb una senyera. 

Cremar-ho tot
La Família Robafaves ha tornant cap a l’Ajuntament, de nou seguint el ritme del Bequetero, i a quarts de dues de la matinada ha arrencat l’Escapada a Negra Nit. Les Diablesses, la Momerota i el Drac han sortit a donar-ho tot, seguint el ritme obsessiu dels grups de tabalers i disposats a omplir de foc i d’olor de pólvora els carrers del casc antic. Han seguit el seu recorregut circular habitual, fins desembocar a la plaça de l’Ajuntament, on s’ha viscut l’espectacular encesa final. A les colles locals enguany les ha acompanyat diverses colles de diables i figures d’arreu de Catalunya, entre les quals destacava el Ratpenat de Malgrat de Mar.

A l’hora del correfoc es quan moltes colles se separen. Uns es tapen amb caputxes, barrets i mocadors i s’endinsen en l’infern, i altres prefereixen mirar-s’ho des de lluny o, sobretot, anar a buscar refrigeri. El refugi per a la majoria d’ells es troba al carrer Pujol i als entorns de la Plaça Xica, on un bon grapat de bars treuen la seva barra a l’exterior i serveixen beguda a preus molt “competitius” –canyes a 1 euros, ‘cubates’ a 3,5- a més d’entrepans per recobrar forces o per salvar els estómacs banyats en alcohols ben variats. En aquest sector molts hi practiquen una Nit Boja paral•lela; la d’aquells que prenen els carrers perquè també volen gaudir de la nit més intensa de l’any a la ciutat, però que alhora mostren poc interès en participar en els seus rituals festius. 

Ruixada massiva
Quan acaba el correfoc, els grups de tabalers indiquen el camí cap al Parc, el sender que condueix a la Ruixada. És aquest un dels moments en què es fa palesa la dimensió que ha pres les Santes en els darrers anys. L’onada de gent que puja per la Riera sembla no acabar mai. La majoria és públic molt jove, un percentatge important provenen de fora de Mataró i enlloc de venir del correfoc, ho fan de la festa Flaixbac de la platja, l’acte proposat com a alternativa per combatre la massificació de la Nit Boja. “On és la plaça on fan això de la música?” preguntava un adolescent. “El correfoc ja l’han fet o és ara?” afegia una noia. Joves que venen a Mataró des d’altres poblacions del Maresme, Barcelona o el Vallès, atrets per la fama de ‘rave’ a l’aire lliure que està adquirint la nit del 25 de juliol més enllà dels límits de la ciutat.

Una fama que queda justificada quan s’assisteix a l’estampa culminant de la nit, la de la Ruixada. Sobretot aquest any, en què el seu trasllat al Nou Parc Central li ha donat una nova dimensió i espectacularitat. Segons les primeres xifres facilitades per l’Ajuntament, 12.000 persones han ballat sota l’aigua que disparaven les mànegues a l’Espai Firal del Nou Parc Central. Ho han fet al ritme del house més comercial, els hits llatins del moment i la quota local, marcada pel Bequetero i per la rumba ‘La reina del Maresme’, omnipresent aquestes Santes. Malgrat els dubtes que generava abandonar el Parc Central, el nou escenari de la Ruixada ha estat un èxit. Tot i que a molts veïns i comerciants del Camí de la Geganta, totalment exposats al so de la música i a les bretolades d’alguns assistents, segurament els costarà compartir aquesta opinió.