La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts obre la porta a Cusachs i Cortés

Dos mataronins són, des d'ahir dimecres, membres de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. L'escultor Manuel Cusachs, actualment instal·lat a Òrrius, i el musicòleg Francesc Cortés, van rebre el diploma i la insígnia que els acredita com a acadèmics de la mà del president de l'entitat, Jordi Bonet. Durant el nomenament i en nom dels nous acadèmics, Cusachs va dirigir unes paraules centrades en la seva feina i en què significa per a ell l'art plàstic. “S'ha de captar la semblança i el caràcter al mateix temps”, comentava sobre la seva tècnica de retrat. Bonet, per la seva banda, va definir l'escultor mataroní com “el digne successor de Damià Campeny”. Juntament amb els mataronins, un arenyenc, Josep M. Gregori, també ha estat fet membre.

Tres trajectòries exemplars
L'acte, celebrat al Saló de Sessions de l'ajuntament, es va completar amb la participació d'experts en la trajectòria dels nous acadèmics. Citant Espriu i Pla, l'acadèmic Josep Bracons va detallar i comentar les obres de Manuel Cusachs a la ciutat com les situades a la plaça de l'ajuntament o al Parc Central. Bracons es va centrar en les dues claus de l'obra de Cusachs. “En la seva obra, el retrat és la prosa i les figures al·legòriques son la poesia”, va explicar. Per últim, va destacar la importància de Cusachs com a nou acadèmica de l'acadèmia de Belles Arts.

En el cas de Cortés i Gregori, l'encarregat de glosar les seves carreres va ser el seu mestre i també doctor en musicologia Francesc Bonastre. Bonastre va manifestar “el gran goig de rebre dos nous acadèmics pertanyents a la secció de música” i va destacar que ambdós son professors de la llicenciatura de musicologia de la Universitat Autònoma, única d'aquests característiques impartida a les universitats dels països catalans. “Espero que apreneu i porteu els estudis de la musicologia més enllà”, els hi va desitjar.

En el cas de Francesc Cortés, Bonastre va destacar els seus estudis al conservatori d'El Bruc, el fet que fos deixeble d'Antoni Ros i Marbà en la direcció d'orquestra, i la seva tesi doctoral dedicada a la figura de Felip Taradell. “La feina investigadora i docent de Cortés és de cabdal importància perquè cal un gran coratge intel·lectual per a l'estudi minuciós de la nostra musica del segle XIX i XX”, va destacar sobre l'especialitat del mataroní.

Sobre l'arenyenc Gregori, Bonastre es va centrar en els seus estudis realitzats i els premis obtinguts com, per exemple, l'Emili Pujol de Musicologia que atorga l'Institut d'Estudis Ilerdencs. “Gregori combina amb exemplaritat la docència i la pràctica musical”, va destacar en referència al centenar de concerts que el nou acadèmic ha realitzat sota la direcció de personalitats com Jordi Savall. A més de tot això, Gregori dirigeix una investigació en una trentena d'arxius, centrada en el Patrimoni Musical de Catalunya.

L'alcalde, Joan Antoni Baron, va aprofitar per reiterar “el compromís de la ciutat amb les Belles Arts i el progrés en totes les matèries” i el president de l'acadèmia de les Belles Arts va fer un resum de la història de l'entitat a mode d'introducció. La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi vetlla per la conservació del patrimoni artístic de Catalunya. El seu objectiu és col·laborar en aquest àmbit amb les institucions de govern i entitats professionals. L'acadèmia està conformada per cinc seccions: arquitectura, pintura, escultura, arts decoratives i visuals i música.