La recompensa

Al final, l’esforç, el treball i el sacrifici tenen la seva recompensa. En forma de medalla o en forma de participació en les competicions més importants del món.

Dissabte 29 de setembre la ciutat fa un acte de reconeixement a Roser Tarragó i Marta Bach medallistes de plata de l'equip de waterpolo femení de Londres 2012 i a la resta d'esportistes mataronins que han participat als Jocs Olímpics i Paralímpics.

La ciutat vol compartir el seu èxit. Vol compartir el seu exemple.

És un exemple l’actitud i l’esperit d’aquests esportistes per arribar fins a on han arribat. Treball, esforç, sacrifici, cooperació, ambició i èxit. Valors forts per a temps durs. Valors i actituds que necessitem per encarar el nostre dia a dia i per posar els fonaments a una nova etapa col·lectiva.

És un exemple la feina que fan els clubs. Són el pal de paller de l’esport. Clubs amb socis i sòcies, que decideixen democràticament les seves ambicions i els seus límits. Clubs que a partir de l’esport tenen una visió de la societat, de la ciutat i del país. I s’hi comprometen. Clubs que es gestionen amb seny, sense estirar més el braç que la màniga. Clubs que són projectes col·lectius que no han de caure en mans d’un sol propietari que farà prevaler els interessos particulars als comuns de tots els socis: això pot tenir molts noms, però mai serà un club.

I és un exemple la ciutat que té clar que societat civil i institucions públiques han de treballar colze a colze. Dit amb altres paraules, clubs i ajuntament treballant plegats per ajudar als clubs a ser més forts, perquè aquest és un dels camins per enfortir la societat civil i la ciutat.

Aquests són bon exemples a seguir. Hi ha altres camins, però no serveixen per enfortir ni als esportistes, ni als clubs ni a les ciutats, tot al contrari, serveixen per debilitar. Clubs que cauen en mans d’aventurers, clubs amb una dèbil cultura democràtica, sense objectius socials o esportius realistes, sense control i gestionats de manera pèssima; o, ajuntaments intervencionistes que volen controlar als clubs o fer clientelisme, polítics pels que la societat civil és una amenaça a minimitzar, partits ( del color que sigui) que volen “vampiritzar” els èxits dels clubs i dels esportistes.

Per sort, ( bé, per sort no) a Mataró sempre s’ha tingut clar que l’esport és dels clubs i que des de l’ajuntament el que toca fer és col·laborar, facilitar i crear els espais compartits necessaris per decidir col·lectivament on volem portar l’esport de la ciutat. Així s’ha treballat i així creiem que s’ha de seguir treballant.

Dissabte la ciutat honora a les medallistes i als esportistes olímpics i paralímpics. És el que cal fer amb qui dona exemple. Moltes felicitats!