La presó es converteix en plató cinematogràfic

L'edifici de l'antiga Presó de Mataró, declarat bé històric d'interès cultural, va ser durant la primera setmana d'agost el plató de rodatge del telefilm Zeru horiek (Esos cielos), una adaptació de la novel·la homònima de l'escriptor basc Bernardo Atxaga. La pel·lícula, coproduïda per la Companyia Basca Audiovisual i Factotum per a Televisió Espanyola i dirigida per Aitzpea Goenaga, explica el retorn a casa d'Irene (Nagore Aramburu), una dona de Donosti empresonada durant quatre anys en la presó de Wad-Ras de Barcelona per pertinença a la banda terrorista ETA, que aconsegueix la llibertat gràcies a un programa de reinserció.

El viatge de retorn amb autobús, que Irene aprofita per a reflexionar sobre el seu passat i el futur incert que l'espera, és l'eix central d'aquest llargmetratge de marcat to polític però que també intenta expressar, en paraules de la seva directora, “el dret de tota persona a canviar, a prendre decisions, arriscar-se i buscar un camí propi”.

Un edifici impressionant
L'equip de rodatge de la pel·lícula, filmada en format digital en diferents localitzacions de la geografia basca i catalana, es va instal·lar el dilluns 1 d'agost a l'antiga presó de Mataró i va acabar la feina el 4 d'agost. El vell edifici penitenciari servirà de decorat per als records o ‘flashbacks' de l'experiència d'Irene a Wad-Ras i la convivència que hi va mantenir amb dues companyes de cel·la, Margarita i Antonia.

La directora, Aitzpea Goenaga, justifica l'elecció de l'antiga presó de Mataró com a plató de rodatge perquè “és un edifici impressionant, que té quelcom especial i els seus espais donen molt joc a l'hora de filmar”. Així mateix, Goenaga ha explicat que treballar en aquesta construcció ha resultat “molt més senzill” que rodar a la presó barcelonina de Wad-Ras, escenari original en la novel·la d'Atxaga, on l'equip s'hauria hagut d'adaptar a les mesures de seguretat i a conviure amb la dinàmica diària dels presos.

L'antiga presó de Mataró va ser dissenyada per l'arquitecte Elies Rogent i inaugurada a l'any 1863, i fou el primer edifici penitenciari d'Espanya construït segons el concepte panòptic, amb dues unitats juxtaposades, una de planta rectangular i l'altra semicircular. Les seves característiques pioneres i el bon estat de conservació van dur a l'edifici, que avui dia acull diverses entitats socials de la ciutat, a ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional a l'any 2001.