La paciència s’ha acabat: CCOO sortim al carrer el 23F

Han passat dos mesos des de la impressionant manifestació de treballadors i treballadores de tota Espanya que va recórrer els carrers de Madrid, el passat 12 de desembre.

Davant la preocupant situació creada pel Govern de la nació aprovant en el Consell de Ministres una retallada de 50.000 milions d'euros en els Pressupostos Generals de l'Estat fins a 2013, i la iniciativa de Reforma del Sistema de Pensions, incorporant propostes estrella com l'ampliació de l'edat de jubilació als 67 anys, CCOO ens mobilitzarem i sortirem al carrer el 23F.

Aquestes mesures són innecessàries, contraproduents i injustes, per la qual cosa el més segur és que estiguin abocades al fracàs, no es puguin aplicar i generen contestació social.

Pel que fa a l'edat de jubilació, crec que hi ha un elevat consens que no és l'allargament de l'edat de jubilació el que garanteix la viabilitat del sistema, ja que tenim l'edat legal i real de jubilació més alta al conjunt de la Unió Europea: la real és de 63 anys i 9 mesos a casa nostra, davant els 61 anys i 3 mesos de mitjana de la UE. L'única garantia és la quantitat i la qualitat de l'ocupació existent. A més, la mesura complicaria l'accés dels joves al món del treball perquè no es generarien vacants i mantindria la prestació als aturats més grans de 65 anys.

Si volem mantenir les màximes garanties per al funcionament del sistema de pensions el que cal és crear més ocupació i que aquesta no sigui ni precària ni de baixos salaris. Si s'han de fer reformes aquestes no passen per abaixar les cotitzacions ni per allargar la vida laboral. A més, aquestes reformes no poden sorgir de les ocurrències del Govern de torn. Sense consens no hi ha reforma possible.

A CCOO també ens preocupa, i molt, l'anunci de retall de 50.000 milions d'euros de despesa pública. Sembla que la prioritat, ara per ara , és l'estabilitat pressupostària i no la recuperació econòmica i la protecció social de les persones en atur. I ho vol fer mitjançant una política fiscal restrictiva, retallant despesa, i no expansiva, incrementant els ingressos. Retirar recursos públics del sistema posa en perill la recuperació, ja que la inversió privada encara no crea activitat i ocupació i el sector financer encara no està prou sanejat.

La situació econòmica és dolenta i, el que és pitjor, l'estem pagant els treballadors i les treballadores amb forma d'atur i amb pressions a la baixa en les condicions laborals. Si atenem a les mesures proposades en els últims dies, malauradament, sembla que aquesta sensació s'ha convertit en pànic escènic, por al futur, temor. No sé si la presidència de la Unió Europea, assistir al Fòrum de Davos, comprovar les dolentes dades i indicadors econòmics, o resar en el desdejuni d'oració, amb l'Obama, tenen efectes nocius sobre la responsabilitat del Govern, però la veritat és que aquest sembla haver donat un gir i emprès una senda que transita per paratges desèrtics per a la classe treballadora, sembrats de retallades de drets laborals i socials.

Ens mobilitzàvem el 12-D per 12 motius que tenen plena vigència en el centre de la duresa de la crisi. Podríem resumir-los dient que és necessari invertir per a salvar empresa i ocupació, que és necessari invertir en recuperació d'activitat econòmica, que cal recrear un sistema econòmic més sòlid i innovador i menys especulatiu. Que cal apostar per les persones, enfortir la protecció per atur, reforçar els Serveis Públics garants de la igualtat i la cohesió de tota societat moderna, l'Educació, la Sanitat, l'Atenció a la Dependència...

És el moment de revisar el nostre sistema fiscal per a assegurar els recursos necessaris per a escometre aquests reptes, acabant amb una injusta situació que fa que siguem els treballadors els que suportem el sistema fiscal aportant el 90% de la recaptació per IRPF. És el moment de reordenar el sistema financer perquè dediqui els seus esforços a facilitar l'accés al finançament de famílies i empreses, quan realment més ho necessiten. A CCOO la paciència se'ns ha acabat, i volem enviar un missatge clar i contundent al Govern. No tolerarem agressions contra els treballadors, ni laborals, ni socials. Un missatge clar als empresaris: No sortirem de la crisi per mitjà de reformes que retallin drets. Finalment, un posicionament clar davant la societat: Anem a defensar fins el final una sortida justa a la crisi econòmica. Els treballadors anem a lluitar per sortir d'aquesta crisi des de la negociació i el diàleg. Anem a construir el futur i ho volem fer amb tota la societat, forces polítiques i socials, però el valor del treball ha de ser una prioritat. Sense nosaltres, sense milers de treballadors i treballadores, és molt difícil. Contra nosaltres, impossible.