La nit que Mataró pren els carrers

Dimecres. Quarts de dotze de la nit. Davant de l'ajuntament. Qualsevol altre dimecres de l'any, aquest emblemàtic punt de Mataró estaria completament desert. No hi hauria ni una ànima. Però aquest dimecres és diferent de qualsevol altre. És el dimecres de la Nit Boja de Les Santes. La nit en que Mataró es converteix en la ciutat en majúscules que només s'intueix la resta de l'any. La Nit Boja és especial i ho és pel fet que es podria considerar un dels actes més heterogenis de tots els que es fan no només durant Les Santes sinó també durant tota la temporada. Els Santeros s'uneixen amb la gent dels barris, els germans grans surten de festa amb els petits i la ciutat en general balla tota la nit al ritme de la tornada més clàssica de la història de Mataró, El Bequetero.

“...i 15!”
La Família Robafaves surt de l'ajuntament i tot pot començar. Acompanyats per l'Agrupació Musical del Maresme amb la col·laboració de la banda municipal Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú comencen la seva baixada cap a la Plaça Santa Anna més acompanyats que mai. El primer de tots: Sergi Penedès, nou regidor de Cultura, i un més de la festa. Dins de la marea humana, hi ha de tot. Des de civisme per ajudar algunes de les persones que han de ser assistides per ferides o cops de calor –una dotzena aproximadament durant tot el desvetllament- fins a brètols que no comprenen les “normes” i empenyen i posen males cares. La calor gairebé inhumana i les begudes acompanyen a grans, mitjans i petits que baixen ja la Riera més per inèrcia que per voluntat pròpia.

Recarregar les piles
Si baixant la Riera encara no s'ha fet prou gresca ni s'ha trobat família, amics i tota la gent coneguda de la ciutat, la Convidada de la Família Robafaves a la Plaça Santa Anna és el moment ideal. Xerrar, riure, buscar gent perduda, respirar i, sobretot, ballar, menjar i beure. En Robafaves i la Geganta es rasquen la butxaca i conviden els mataronins i els visitants a porrons de vi i galetes. Un descans abans de seguir la Nit Boja o un moment per descarregar adrenalina i tornar a carregar les piles amb la musica instrumental i de sons aragonesos del grup Zicután, que enguany ha estat l'encarregat de fer més curta l'espera fins a l'Escapada a negra nit. Les barres de bar treuen fum i la gent ja comença a organitzar les properes hores de festa. I tornem-hi! Quinze compassos tornen a sonar per portar tothom cap a l'ajuntament, on els gegants de la ciutat pleguen veles per avui i donen pas a la llum i el foc.

Foc des de la barrera
Les samarretes de tirants i els pantalons curts van deixant pas, poc a poc, als mocadors, barrets, jaquetes i altres prendes de roba que evitaran desgracies quan la fogonada doni el tret de sortida al Correfoc. Més corregudes, més adrenalina i alguns ferits més –uns 65 en total durant la celebració de l'acte- son la norma habitual quan el foc i les figures de la ciutat prenen els carrers. La 25a Escapada a negra nit va estar protagonitzada pel Drac de Mataró i el Drac de la Geltrú, les Diablesses, la Colla del Basilisc, els Diables de la Llàntia, els Diables de les Corts, els Diables de Reus, els Ducs de Foc de Torroella de Montgrí, La Momerota i la Godra, la Quimera de Caldes de Montbui. Molts noms i, per tant, molt de foc i gresca pels valents que disfruten el Correfoc anant amunt i avall.

Però que fa mentrestant la gent que no li agrada el foc? Viure el foc des de la barrera també te les seves tradicions que molt sovint passen desapercebudes. Fer la ruta pels carrers “nets” de foc durant la Nit Boja es veure gent agafant forces per la ruixada aprofitant els establiments que es mantenen oberts per fer més calaix en la nit més important de l'any, es veure gent bevent i fent gresca a les places i als carrers. Qualsevol racó és bo per a que la festa no decaigui. Alguns es tiren aigua a la font de la Plaça de Santa Maria per fer temps per a la gran ruixada. Altres miren de prop el foc i fugen esporuguits quan les Diablesses o el Drac els ataquen. Però la dispersió s'acaba de seguida. Quan la gran traca final i els focs artificials anuncien una altra aglomeració de gent a la Riera, aquesta vegada a la part alta amb la Pujada Tabalada. Els Tabalers del Drac, els de la Momerota i els Tabalers Do Maresme guien la gent cap a Espartac Peran i litres i litres d'aigua.

Una ruixada massa tradicional
200 metres cúbics d'aigua reciclada remullen fins les 6 del matí milers de joves guiats per la “clàssica” veu del periodista i conductor dels Matins de TV3, Espartac Peran. Enguany la ruixada comença pel final. Camins de Gerard Quintana, un dels clàssics per tancar la festa és l'encarregat de fer la prèvia abans no sigui tothom sota l'aigua. A continuació, els èxits del moment. Però no tants com podria semblar a primera vista. “La ruixada és el millor moment de la nit però cada any sona la mateixa música”, comenta Juan Manuel Jerez, un dels assistents. Elèctrica Dharma, La camisa negra de Juanes, El corrá del Koala o temes del Canto del Loco de fa dues o tres temporades segueixen sonant. Això si, els últims èxits house, Shakira o Mika posen algunes notes d'actualitat. I un any més, les samarretes mullades volen i giren per sobre els caps dels assistents i, com ja es va instaurar l'any passat, tot ho retransmet una pantalla gegant. El Bequetero amb els 15 compassos impresos a la pantalla o imatges de Les Santes i la Nit Boja a ritme d'una versió flamenca del Vivir sin aire de Maná o el You're Beautiful de James Blunt –un altre èxit una mica passat-, van posar la nota tendre a la recta final de la nit. I que millor per acabar una nit boja com la del dia 25 que amb un altre boig, el Boig de la ciutat de Sopa de Cabra.

I s'encenen els llums i comença a sortir el sol i la gent poc a poc marxa cap a casa o a menjar xurros i es creua pel camí amb altres mataronins i mataronines que no han tingut tanta sort i surten de casa seva o pugen al Mataró Bus per anar a treballar. I la festa major segueix amb altres actes però el compte enrere per a la Nit Boja del 2008 ja ha començat.