La música que apropa

La popularitat del'algerià Khaled s'ha sustentat sempre en un raï de tall poc ortodox, que amb els anys ha anat derivant al pop amb arrels àrabs. De fet el que Khaled i el seu sèquit musical van interpretar el passat dia 8 al Parc Central no era raï, almenys en un sentit clàssic. Khaled era la cirereta del pastís a una nit de concerts magribins, on la darbuka i el llaüt van prendre part del protagonisme.

Com els grans músics que passen pel Cruïlla, el cantant algerià va envoltar-se d'una bona tropa de músics forjats -fins a onze van anar desfilant per l'escenari-. El rei del raï, com és conegut Khaled al seu país d'orígen, va tenir-ho fàcil davant d'un públic entregat, majoritàriament magrebí, i que no tenia cap inconvenient en acceptar que el que venia a escoltar i celebrar era una proposta que ja fa anys que no avança. Embolicat amb les banderes d'Algèria i Marroc, el cantant va interpretar cançons de raï adulterat amb ritmes de pop. La seva veu, però, es manté carismàtica, i és l'element aglutinador de les seves peces. Del cajón es va passar al violí elèctric, i l'aire sureny del flamenc i la rumba es va convertir en arabesc. Mentrestant, Khaled es convertia en algunes cançons en home-orquestra, i s'acompanyava de dobles teclats, percussió, bateria, guitarra -tant elèctrica com clàssica-, llaüt, violí i trio de vents -trombó, trompeta i saxo.

El cant en lament és típic de l'estil de Khaled. El lament entés com a manera d'entendre's amb un mateix. La veu greu del cantant d'Oran s'encomanava al públic, apretat a la pista de ciment de l'antic Parc Central. Segurament, per un dia, tots aquells nouvinguts de Casablanca, Alger, Tànger, Fes o Oran es van sentir que passaven de ser el voltant per convertir-se, per una nit, en el centre d'alguna cosa. I per un moment tot va semblar normal. La memorable i bellíssima cançó Aïcha, cantada per primer cop per Khaled i composta pel músic francés Jean-Jacques Goldman, va servir per anar acomiadant una nit molt sentida.

Una de les coses que fa la música l'art més universal és la multiplicitat de funcions que pot desenvolupar. De vegades, la música serveix per innovar, per avançar. A voltes, la música serveix pel propi gaudi de la bellesa. Algun cop, la música serveix per a recordar, per a retrobar-se, per a sentir-se part d'alguna cosa invisible però sensible. Això és el que va fer Khaled amb el seu raï de radiotransistor. Recordar als magribins que un dia van atravessar el mar que la darbuka i el pandair encara els uneixen a les seves terres d'origen. Recordar als que han rebut els magribins que la música apropa les cultures i en genera diàleg. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax