La música indestriable de Les Santes

El Casal s’omple de músics, són les 10 de la nit d’un dimecres de juliol i hi bull d’activitat. Quan s’apropen Les Santes, ningú té problemes en sumar-se a l’assaig. “A l’hivern no és tan senzill, els has d’estirar”, explica Laia Bernaus, una de les coordinadores de l’Agrupació Musical del Maresme. El juliol és el més de glòria de La Banda, tal i com es coneix a l’Agrupació, però aquest col·lectiu de músics fa molta més feina al llarg de l’any. “Sempre ens agrada dir i mostrar que tenim altres facetes”, apunta David Serra, el seu president.

A un assaig de La Banda en els dies previs de Les Santes no s’hi sol escoltar el Bequetero, ni tampoc altres pasdobles ni peces que caracteritzen el so de la banda durant la Festa Major. “El repertori de carrer les tenim ja molt dominades, els assaigs se centren sobretot en el que tocarem als concerts”, explica Serra. Al ja tradicional de la tarda del 25 a l’Antic Hospital de Sant Jaume, s’hi ha sumat en els darrers anys actuacions especials al costat d’altres artistes. Es van estrenar amb Oskorri, l’any passat ho van fer amb en Pep Gimeno ‘Botifarra’, i el proper dia 29 compartiran escenari amb Brams. Hi treballen des de fa temps, però amb Brams faran un únic assaig conjunt.

L’Agrupació Musical del Maresme va néixer l’any 1984, integrada pels músics que formaven una xaranga de la festa de Carnestoltes. Es van inspirar en la Banda de Gaianes, que venien cada any per la Festa Major. “Ens vam adonar fins a quin punt una banda pròpia vestia la festa”, recorda Serra, un dels fundadors. L’Agrupació va prendre el testimoni simbòlic de la Banda Municipal de Mataró, que va existir entre els anys 1912 i 1969 i que durant molts d’aquests anys va ser el gran referent musical de la ciutat. L’Agrupació juga avui un rol curiós, no oficial però sí oficiós. “Nosaltres no som una banda municipal que pertany a l’Ajuntament, però evidentment sí que ens sentim com la Banda de Mataró”, constata Bernaus. Per Les Santes és quan això es posa més de manifest: són a tot arreu, la seva música presideix gran part dels actes, i per tant a ulls dels mataroní són un element indestriable de la festa. Especialment perquè junt amb els gegants són l’ànima del Desvetllament. “Quan fem concerts als barris, molta gent ens veu i diu ‘Mira, els del 15!”, ens reconeixen així”, apunta la coordinadora. Però també són a la Crida, al De Parranda, a l’Anada i la Tornada d’Ofici, a la Passada i a l’Anada i Tornada a la Residència.

Una banda en creixement
En els darrers anys La Banda ha crescut força, gràcies sobretot a l’aparició de l’Escola Municipal de Música de Mataró, que els ha nodrit de nous músics. “Molta gent es pensa que per entrar a la Banda hi ha llista d’espera. Tan de bo!”, s’exclama Bernaus. En realitat les seves portes estan obertes a tothom qui tingui una certa noció de música. Això fa que s’hi pugui trobar tota mena de perfils: el músic més petit té 11 anys i el més gran, 83. Des d’infants i adolescents que aprenen a tocar instruments, fins a gent que havia estudiat música en el passat i ara ho vol recuperar, passant per músics professionals que viuen la Banda com un lloc d’esbarjo. El nivell musical dels integrants, per tant, és molt desigual, i també varia segons l’època. “Sonem pel que som, un grup amateur i obert i no se’ns pot demanar segons què”, reconeix el president de l’Agrupació. Els diners que aconsegueixen en base a les actuacions que fan per a l’Ajuntament es reverteixen directament a l’Agrupació per pagar el lloguer del Casal, les indumentàries, la indumentària, el sou del director o les dietes. Com passa en molts altres estaments de Les Santes, el voluntariat és la base perquè la Banda surti a tocar a cada edició de la festa. Com diu David Serra, “Tota la feina que hi ha al darrere és una animalada, si ho racionalitzéssim ningú sortiria la nit del 25”.

Un Desvetllament especial
El Desvetllament és el gran moment. El dia que la Banda acapara més protagonisme. “L’adrenalina que deixes anar aquella nit és brutal”, explica el President. Bernaus s’hi suma per assenyalar-lo com el seu acte favorit. “Però hi ha força gent a la Banda que no li agrada tant, sortir de l’Ajuntament amb tota la gentada fa molta impressió, i jo mateixa alguna vegada he passat por”. Fer de músic al costat de gegants de més de 4 metres com en Robafaves i assetjats per milers de persones, algunes en un estat etílic considerable, que volen estar el més a prop possible de la Banda i la Família Robafaves, no sempre és fàcil. Però paga la pena. Aquest any, a més, serà un Desvetllament especial, ja que torna la Banda de Gaianes, amb motiu de la celebració de l’Any Bequetero aquest 2015. Els alacantins se sumaran a La Banda per acompanyar la Família Robafaves, així que el doblarà nombre de músics que baixaran per La Riera. Intentaran situar-nos tan amples com sigui possible perquè no hi hagi massa distància entre el primer i l’últim músic i no perdiin el compàs. El Bequetero, per tant, sonarà amb més força que mai.