Capgròs
Poques vegades la sala d'exposicions de Can Palauet pot presentar una exposició del nivell de Chillida. Codis, produïda des del Museu Chillida-Leku i el Departament de Cultura de la Generalitat, que s'ha d'inaugurar aquest vespre després d'haver començat la seva ruta itinerant a Reus. Però encara és menys habitual que el Patronat Municipal de Cultura tingui la possibilitat de personalitzar una exposició posant-se en contacte amb el Museu d'on originalment surten els treballs. En el el cas de l'exposició de l'obra gràfica d'Eduardo Chillida a Mataró aquesta s'ha ampliat amb noves peces que s'afegeixen als 41 gravats de l'exposició itinerant: quatre Lurrak (escultures de terra cuita), dibuixos a tinta i dibuixos de mans, el sis relleus relacions amb el Libro de Parménides i vuit gravitacions petites escultures en paper fetes a partir de la tècnica del collage gràcies a la voluntat experimentadora de l'artista-.
El president del Patronat Municipal de Cultura (PMC), Jaume Graupera, i el comissari de l'exposició, Ignacio Chillida, han expressat aquest matí la satisfacció mútua per haver pogut col·laborar en aquest sentit. Chillida ha explicat que la intenció és personalitzar, en aquells llocs que es pugui, la mostra tal com s'ha fet a Mataró. "Segurament, però, no serà la mateixa obra que hem portat aquí", ha dit el fill de l'artista, que també és gravador.
La resta de peces de la mostra són 41 obres entre les quals predomina l'aiguafort amb 33 peces d'aquesta tècnica; una litografia, dues xilografies, quatre serigrafies i una punta seca completen la llista. Totes elles s'emmarquen en un període de creació que va des de 1970 a 1995, un període molt prolífic per a Chillida en l'ús d'aquest mitjà d'expressió. L'artista ha utilitzat en totes elles un llenguatge no figuratiu amb l'excepció de les mans que apareixen de forma considerable al llarg de la seva trajectòria. Totes les obres guarden certa monumentalitat i una proximitat total amb la seva escultura. "La mostra està organitzada cronològicament i es veu l'evolució, que coincideix amb la producció d'escultures i dibuixos", ha subratllat Chillida.
L'exposició vol donar a conèixer una part essencial de l'obra de l'escultor basc, la gràfica, considerant com a tal l'obra gràfica impresa, l'estampa. En ella s'aborden els temes clàssics del basc: l'espai, els límits, els temps o la matèria. La mostra es podrà veure a la sala d'exposicions de Can Palauet fins al 27 d'agost. També hi ha la possibilitat de fer visites guiades l'11 de juliol i el 8 d'agost a les 19 h a un preu de 3 euros. L'exposició s'acompanya d'un audiovisual que ajuda a entendre l'obra i la filosofia d'Eduardo Chillida, un espai de documentació i un catàleg editat pel Departament de Cultura.
A l'acte d'inauguració hi tenen previst assistir-hi la directora general de Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Assumpta Bailac, el sotsdirector general de Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, Ramon Bosch, i el director de l'Àrea Comercial i de Comunicació del Museu Chillida-Leku, Luis Chillida, l'altre fill del genial artista.
-
Apunts biogràfics d'Eduardo Chillida
Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924-2002) es va traslladar a Madrid el 1943 per cursar estudis d'Arquitectura, no obstant això el 1947 decideix abandonar la carrera i entra a dibuixar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. L'any següent, marxa a París on s'inicia en l'escultura i exposa una obra al Saló de Maig. El 1951 un any després del seu casament amb Pilar Belzunce- s'instal·la a Hernani on descobreix el ferro, i realitza la seva primera obra en aquest material, Ilarik.
Tres anys més tard, té lloc la seva primera exposició individual a Madrid a la Galeria Clan i aborda l'obra pública amb les portes de la Basílica d'Aranzazu. El 1958 obté el Gran Premi Internacional d'Escultura de la 29a Bienal de Venècia, una porta per rebre gairebé tots els premis existents al llarg de la seva vida: el de la Bienal Kandinsky el 1960; el Wilhelm Lehmbruck el 1966; el Kaissering alemany el 1985; el Príncep d'Astúries el 1987 i el Premi Imperial de Japó el 1991. Així mateix, recull importants reconeixements per la seva obra gràfica, com el Premi del gravat de la Biennal Internacional de Ljubljana el 1972, o el del Ministeri de Cultura japonès del gravat el 1976. La seva obra està present a les col·leccions de més de 20 museus a tot el món i s'ha exposat en diverses ciutats com Berlín, Londres o Nova York. El setembre de l'any 2000 es va inaugurar el Museu Chillida-Leku, espai monogràfic a les proximitats de Donostia. Per a l'escultor va ser un somni fet realitat. És el lloc on descansen les seves obres, en diàleg constant amb la naturalesa.
Ignacio Chillida conversant amb Jaume Graupera davant les gravitacions exposades.
Comentaris