La mirada

Pepe Novellas tenia una mirada peculiar. Una mirada polièdrica que sense semblar-ho, ho abastava tot. Una mirada que anava més enllà de l’aparença per assolir les profunditats del més íntim. Una mirada personal que es traslladava a l’artístic en aquest anàlisi constant i permanent de l’home eix, raó i únic protagonista de tota la seva obra.
Una mirada apresa a l’ infantesa en el remenar llibres d’art en la biblioteca familiar, lluitada en la recerca d’una evolució amb els seus companys d’angoixes i fatigues - en Pal, en Ricard Jordà, en Perecoll- i emmirallada en els ulls dels mestres en qui troba aixopluc, com l’Eduard Alcoy i en Josep Mª Rovira Brull, veritable pare espiritual i artístic. Això per no parlar dels seus referents, amb Bacon al capdavant.

Una mirada que ara s’aplega en aquesta ampla mostra retrospectiva que ocupa els espais de Can Palauet i l’Ateneu Laietana, mostrant la sorprenent homogeneïtat de la seva diversitat, capaç de copsar tots els aspectes de la vida humana. Un home del que Novellas sap treure reflexió oportuna en cada moment. Emocions , sensacions , passions..., marquen motius que ens son revelats amb profunditat , de manera dolça o contundent, i quan cal de manera crítica, acompanyada a dojo amb el deix de la seva peculiar ironia, que en ocasions es referma en un àcid cinisme que serveix per denunciar tot allò que ataca o trenca el que per ell son conceptes bàsics i inalterables, com ho son els de justícia i llibertat.

Però aquest sentit social de la seva pintura no l’ha fet oblidar la cara hedonista. El retrat acurat , l’apunt encertat , els plaers del menjar, l’amor, el viure i el conviure. La mirada propera , més dolça i tendra , que tenia en el Novellas juganer, nen fet gran, en el més hàbil dels compositors de la simfonia de la vida diària, aquella en la que no passant res, circula una reflexió tant o més profunda que en la de qualsevol de les seves mirades socials més aspres. Un Novellas que tramet amb potència que la importància d’una obra d’art no està ni en la mida, ni en el concepte i sí en el fer. Retrats, caricatures, apunts, notes, esborranys..., destil·len suficiència com qualsevol de les seves grans peces, aquells que sempre han causat admiració.

Una admiració que planeja permanent en aquesta retrospectiva que recupera el millor Novellas, el conegut i el menys conegut, el públic i l’íntim i personal. El Novellas més antic i el més recent, esdevingut ja en el de sempre, mostrant una vegada més la seva impagable vàlua que ens permet fer realitat el tòpic de que els artistes mai moren , que es perpetuen en les seves obres. Unes obres que amb aquesta exposició son ara ja patrimoni del col·lectiu que sap que Novellas ha estat un dels grans referents de la petita, però intensa i qualitativa, història de l’art de la nostra ciutat.

Una exposició per gaudir en l’art i emocionar-se en el record.