La Milla Urbana compleix el seu 20è aniversari

“La idea del Centre Atlètic Laietània d'organitzar la Milla Urbana es transformà en un acte massiu, que durant un parell d'hores donà un ambient inèdit al Passeig Marítim”. Així obria la seva edició el diari Crònica de Mataró el 22 d'agost de 1987, amb un titular contundent en portada: “Un èxit”. Enguany la cursa arriba a la seva 20ª edició, en catorze de les quals la Milla Urbana ha donat el tret de sortida de les Santes ja que, fi ns al 2000, el programa començava el 24 de juliol.

La història de la Milla es gesta a principis de maig de 1987, quan sorgeix la idea dins el Centre Atlètic Laietania (CAL) d'organitzar una cursa per la Festa Major de les Santes. El membre de la primera comissió organitzadora de la Milla, Quim Torres, explica que el que es volia aconseguir “era difícil, perquè en aquells moments, entrar dins els actes de les Santes era molt complicat per l'hermetisme que hi havia”. Es volia fer una trobada de nivell, amb ressò a escala catalana i estatal. Una cursa ofi cial per a atletes amb llicència. El projecte de la Milla va començar a definir-se. Un cop fet el nomenament de la comissió, es va escollir el que era el primer dia de Santes, 24 de juliol, com a data. El lloc: el passeig marítim. El recorregut, el comprès entre el restaurant Can Dimas i el Club Nàutic de Mata, amb 1.609 metres de cursa, i els participants, atletes de nivell dividits en categories, des de cadets fi ns a sèniors.

Amb un pressupost de 800.000 de les antigues pessetes, tota la premsa de la ciutat es va fer ressò de la novetat més important d'aquell any a la Festa Major de Mataró. Els seus organitzadors no es cansaven de repetir que esperaven que aquell fos l'inici d'una llarga tradició, tal com ha estat. La primera Milla va ser un èxit, seguida per milers de mataronins que a dos quarts de nou del vespre van baixar al passeig marítim per veure la cursa en la qual es van imposar Joan Ramon Moya, en la categoria sènior masculí, i Carme Valero, en la femenina. Aquella Milla, però, no va ser internacional. Els dos corredors anglesos que van ser convidats no van presentar-se per problemes a l'hora d'agafar l'avió. L'any vinent, els holandesos Van Helden i Marc Borghans van assegurar la internacionalització de la cursa, que va ser seguida per 10.000 espectadors.

La internacionalització de la cursa
De mica en mica va anar agafant força, i per al record quedarà la de 1992, que, tot i celebrar-se a menys de vint-i-quatre hores de l'inici dels Jocs Olímpics de Barcelona, va superar àmpliament les sol·licituds d'inscripció dels anys anteriors. La Milla ja estava al calendari oficial de la Federació Espanyola d'Atletisme, i amb una selecció de luxe, es van millorar els rècords de tres de les quatre curses del certamen. La vintena edició de la Milla comptarà amb vint atletes per categoria i el CAL disposarà d'un pressupost de 12.000 euros per dur-la a terme. Entre els objectius dels atletes hi haurà el d'aconseguir rebaixar els quatre minuts de temps a fer tot el trajecte. De fet, el rècord el té Víctor Rojas amb un temps de quatre minuts i un segon (1992). Malgrat que millorar-lo serà difícil (cap dels vencedors posteriors s'ha acostat més de tres segons al temps de Rojas) s'intentarà estar per sota dels 4' 10”.

Dilluns dia 24 • A partir de tres quarts de 9 de la nit, al Passeig Marítim.