La meva història amb Romeo

Obra: Romeo i Julieta
Autor: William Shakespeare

ROMEO: “Juro por esa luna santa que platea las copas de estos árboles...”
JULIETA: “Ah, no jures por la luna, esa inconstante que cada mes cambia en su esfera, no sea que tu amor resulte tan variable.”
ROMEO: “¿Por quién voy a jurar?2
JULIETA: “No jures; o, si lo haces, jura por tu ser adorable, que es el dios de mi idolatría, y te creeré.”

Què gran és Shakespeare. I què certs aquests versos! Som variables, és innegable, però en l’amor la inconstància fa molt de mal.

Fa infinitat de temps que tinc un idil·li amb Romeo. Sí, es cert. He intentat que fos secret però ja no puc amagar-ho més. Perquè al final, l’amor no pot ocultar-se, i què bé ho retrata Shakespeare en el seu Romeo i Julieta.

I què vigents les seves obres! Cada una de elles és màgica però real. Contenen: emoció, passió, amor, desamor, mort, traïció, suïcidi, amistat, família, dubte, intriga... A la fi, tot pel que es mou la vida des de què l’home és home. Sempre impacta, no deixa indiferents.

Tot comença al títol, Romeo i Julieta, directe; els noms desprenen bellesa, força, passió, una història que val la pena que vivim amb ells.

Jo, sóc Julieta, al menys una de les qui segur són en algun lloc d’aquest meravellós món, el nostre, el real. Sí, la literatura és ficció, però basada en la realitat: històrica, social, emocional, passional ...

Perquè, en realitat, què significa un nom? I un cognom? Per què hi ha que rebutjar el més pur i intens que mai s’hagi vist o conegut per rivalitats entre famílies, o per qüestions que deixen de tenir importància al costat del veritable amor?

No us són familiars aquestes preguntes? Segur que sí, inclús en més d’un àmbit.

El mestre ho deixa clar: no es pot viure sense amor. Tenim l’obligació d’estimar. Hi ha que estar enamorat infinitament, estar disposat a arribar a les últimes conseqüències.

Qui no s’ha sentit mai una mica Julieta? I una mica Romeo?

La història és meravellosa, es pot llegir una i altra vegada, i no cansar-se. Estimo Romeo, adoro Romeo, i vull ser Julieta.

Amena i sencilla a pesar d’estar escrita en vers. Els versos suaus, bells, penetrants a què Shakespeare ens té acostumats.

Vull fer menció a l’última versió cinematográfica del 1996. Del director Baz Luhrmann, la pel.lícula interpretada per Leonardo DiCaprio i Claire Danes, que transcorre a la nostra época sense deixar de banda detalls cuidadíssims com el vestuari, les armes amb l’escut de les famílies… però mentenint el diàleg en vers, és exel.lent, i mostra com de vigents són els clàssics.

Per acabar dir-vos que estigueu constanment enamorats, per difícils que siguin les circumstàncies, i que us enamoreu de tot: del vostre Romeo o la vostra Julieta, d’un amic, d’una mirada passatgera, d’un somriure, d’un petó en la distància, del cel, del sol, de la pluja, d’una cançó, d’un llibre, d’un personatge, d’una paraula, de la VIDA ... Hi ha que estar enamorat de tot el que poguem veure, captar, sentir, per i per a sempre.

sportames@gmail.com