Capgròs
Liz Gill ha tardat vuit anys a tornar-se a posar darrera les pantalles per dirigir la que és la seva segona pel·lícula, La memoria de los peces. El títol fa referència a la durada de només tres segons de la memòria dels peixos i li serveix a la realitzadora i guionista del film com a metàfora de les relacions ràpides i la caducitat dels sentiments propis de la època actual.
Sobre relacions sentimentals entre heterosexuals, homosexuals, bi sexuals i altres tendències gira l'argument de La memoria de los peces. El punt de partida és la relació de dues noies, Angie i Clara, que es trenca quan la primera inicia un afer amb una altra persona. Aquesta situació desencadena tota una trama d'amors i desamors en la Irlanda d'avui.
El film va guanyar el premi a la millor direcció al Festival de Cinema de Comèdia de Peñíscola. Aquesta nit es podrà veure al Teatre Monumental, a dos quarts de deu, i com a part de la programació de la Mostra de Cinema.
El curt
La sessió començarà amb la projecció del curtmetratge César y yo, de la directora Susi Gonzalvo Fernández. En aquest film es resegueix la vida en comú d'una parella formada per César i Àsia, des de que són petits fins que arriben a vells, i que està marcada per tota mena de sabors, des de la dolçor fins l'acidesa o l'amargant.
Comentaris