La Maternitat d’Elna

Estimada Sra. Elisabeth,

no puc acabar d'imaginar-me la magnitud de la vostra tasca, del teu projecte.

Des de la tranquil.litat, amb la pau i el benestar envoltant-nos, observo el nen que dorm, amb els braços oberts i la respiració pausada.

Quant d'agraïment senten per tu els centenars de mares que van poder evitar la mort dels seus fills. Ja havien fugit una vegada. I tu no vols més llums a prop teu. Ets un Sol que encara enlluerna.

Et veig apropant-te a aquella figura panxona, trista i desesperada. I dient-li: vine amb mi, t'ajudaré a que pugui néixer, t'ajudaré a continuar.

Penso en tots aquells que es van quedar pel camí i no vas poder emportar-te a temps. Quina sort pels altres. Enmig de la més gran de les crueltats, guanyàveu una batalla amb una promesa de vida.

Escrieun que no va ser el primer ni tampoc el teu darrer projecte humanitari. Vas tenir ajut, recursos i col.laboradors. Però sobretot vas tenir actitud i valentia.

A qui et pregunta per què, respons que ell segurament també ho hagués fet. Vull pensar que així és.

Què podem fer? Explicar-ho, recordar-ho amb mil actes i formes. Llibres, pel.lícules, exposicions, viatges, representacions, contes, … Conèixer aquesta història és un magnífic punt de partida per néixer, si podem, una altra vegada. Propera cita a Mataró:

“La Maternitat d'Elna. El camí de l'exili”
Divendres 12 de febrer, Sala Cabañes