La mata, la molsa i la sorra

Passada la festa de la Puríssima , cada any la família es preparava per fer el pessebre. Les figures, els suros per a simular muntanyes i el paper blau de fons que havia de fer de cel tot era a casa i es guardava un any per a l’altre. Hi havia, però, uns elements de caràcter fungible que calia renovar cada mes de desembre. Eren la mata, la molsa i la sorra. La mata, l’anàvem a cercar a les proximitats dels “desvio “, avui cobert i convertit amb una magnífica avinguda de Mataró, edificada a banda i banda. Anar a buscar la molsa demanava tota una excursió pels verals a la Font del Pericó, riera de Sant Simó amunt. I la sorra era transportada en una petita galleda de joc infantil, des de la platja, davant de l’estació del tren.

La qüestió que es presentava en el recer familiar era quin dels germans s’encarregava d’anar a trobar cada un dels elements naturals i fungibles necessaris per al pessebre.
Recordo que algun any, dies d’abans de Nadal, després de dinar, un dels germans feia el seu discurs sobre el repartiment de responsabilitats en la comesa de fer el pessebre. El títol era cada any el mateix . “ La mata, la molsa i la sorra “.

Quan em proposava escriure aquestes lletres, m’ha vingut a la memòria com tot aquest desplegament d’activitat familiar previ, impulsat pels nostres pares, però, molt per les ganes que en teníem nosaltres mateixos, ens feia viure d’una manera molt intensa les diverses escenes que conformaven el pessebre familiar. L’anunciata., la ubicació de cada pastor en funció de l’àngel i de l’arbre que el sostenia, el riu amb paper de plata, i un pescador, els ramats de bens i porcs, la Cova amb el naixement : St. Josep, la Mare de Déu i el Nen Jesús al mig del bou i la mula i un parell de pastors en posició reverent. El camí de a la Cova amb els rabadans que van a adorar, les casetes de suro simulant masies penjades “ a mig aire de la serra “ . . . Els reis, cada dia una mica més a prop del Naixement . . . Era tot una escola d’aprenetage senzill i ben actiu, aquella activitat.
En el calendari de les tradicions i costums catalans Nadal té, un pes molt específic, molt significatiu.. Pessebre, tió, cançoner, dinar i festa dels reis són elements generalitzats a tot el país , a més d’aquells que són propis de cada contrada.

Em pregunto, en aquest dies de desembre des de fa uns anys, si demanéssim als nens i nenes, nois i noies, d’avui dia, què és l’Anunciata, quins elements constitueixen la Cova d’un pessebre, o si saben cantar el Dimoni escuat o la Pastora Caterina, quants ens darien una resposta positiva.

La cultura tradicional forma part de l’imaginari representatiu de la nostra identitat i Nadal, darrera gran festa de l’any, amb el seu pessebre i les seves cançons fa avinent un món de vivències i i que sobrepassa la dimensió religiosa. Nadal és l’esclat de la tradició.
La globalització econòmica del món ofereix moltes perspectives, però no hauríem de permetre que trasmudi allò que ens fa ser i la manera de com hem de viure les festes i la joia de dates assenyalades.

O és que la celebració de Nadal s’ha d’acabar només amb un bon àpat, a visitar les grans mercats o superfícies i a comprar més i més prioritzant el consumisme i deixar oblidades les tradicions, veritable compendi de saber i de bon fer ?

Bon Nadal a tothom amb les tradicions i costums ben vius!