La Marta Mata en el record

Repassar els textos d'altre temps, llegir revistes on havia deixat l'empremta del seu pensament, obrir les carpetes que contenen els apunts dels cursos que va fer, aplegar a la memòria i descabdellar els records de tants i tants anys, potser només és un intent de robar alguna cosa de la bossa de viatge de la mort que ha emprès la pedagoga de Rosa Sensat.

Mirar la mort de fit a fit produeix, sovint, un mena de claredat mental que ens porta a voler reproduir escenes i vivències per tornar a considerar, conjuntament amb la persona desapareguda, aquelles avinences i desacords que s'havien pogut produir en un passat, ai las !, força llunyà.

En referència a la Marta Mata s'ha esmentat a vegades aquella frase de Rafael Campalans, “ Política és pedagogia “. Sense desmentir a qui ho hagi pogut fer, em permeto dir, fent un record de la nostra pedagoga, que li escau com a cap altra“ la pedagogia més bona és l'exemple”.

No va ser mai, com la seva mare, “mestra de minyons”. Però va tenir la inquietud insubornable per ajudar i servir la causa d'una escola arrelada en l'entorn, on l'epicentre i objecte de la seva activitat fos el mateix infant.

A la Marta se la pot recordar, i de fet ha estat així, per moltes i moltes coses positives a favor de l'activitat pedagògica del país, però per damunt de tot, crec que cal remarcar la fermesa de les seves conviccions, la voluntat de servir-les amb esperit de pensament fort, el lliurament complet a la causa que defensava i la dedicació sense treva a la feina que tot plegat li demanava. Heus aquí la gran pedagogia, el gran exemple.

En situacions de defensa d'opcions contraposades quant al model d'escola que convenia que el país adoptés i en la planificació de l'ensenyament i ús de la llengua a l'ensenyament vàrem dissentir més d'una vegada. No eren qüestions de matisos, tanmateix. Mai, però, la polèmica, si és que així es pot anomenar la disparitat de criteris viscuda, va merèixer per part seva cap retret personal.

A la Marta l'escola de Catalunya li deu, entre altres coses, haver fet adonar a milers de mestres que l' aprenentatge de la lectura s'havia de fer en català als nens i nenes que el sabien. I això en un temps que fer-ho en castellà era norma i normalitat. Va promoure i enllestir materials de gran vàlua perquè la qualitat fos el vaixell insígnia de l'aprenentatge en la nostra llengua.

La vigília del dia que s'havia d'aprovar el document Per una nova escola pública Escola d'Estiu de 1976, la Marta va demanar de parlar amb mi. Jo havia presentat una esmena al text proposat en relació a l'ensenyament en català per tots els nens i a l'esment i consideració de l'escola d'iniciativa social. Em va demanar que retirés l'esmena ja que era l'única presentada i em va fer notar que passaria un mal moment davant l'assemblea que es proposava aprovar el document. Vàrem parlar hores. Jo vaig mantenir les meves posicions. No en vaig ser objecte de retret ni en aquells dies ni anys a venir.

L'escola que propugnava, aquells anys setanta, la nostra pedagoga era la d'un bilingüisme estricte segons la llengua familiar o habitual del nen, Per això, va mirar amb respecte, sense entusiasme, però, la implantació de programes d'immersió lingüística que suposaven un canvi de llengua de la llar dels alumnes per la llengua de l'escola, el català. Amb el pas del temps, va comprendre la validesa de la immersió que, com s'ha apuntat, va més enllà del mer ensenyament en català, més i quan mestres que ella havia format o s'havien format a l'Escola de Mestres que havia instituït, n'eren els propagadors. Feia seva una vegada més la premissa que en pedagogia no hi pot haver dogmes.

La seva intervenció en qualitat de diputada del Parlament de Catalunya en l'elaboració del text de la Llei de Normalització Lingüística (1983) va ser d'una gran incidència. Va aportar una proposta original i valuosa en el paràgraf “ els infants tenen dret a rebre els primers ensenyaments en la seva llengua materna “A proposta de la Marta, s'acceptà la redacció definitiva que diu “ el infants tenen dret a rebre els primers ensenyaments en la seva llengua habitual . D'aquesta manera els alumnes de família no-catalanoparlant ,que havien après de manera natural la llengua catalana, eren reconeguts com a candidats a rebre l'ensenyament en català en aquells nivells. La Marta Mata era una pedagoga d'idees, creativa com cap altra. A Lleida, l'any 1987, si no em falla la memòria, es va celebrar una Jornada de formació adreçada als mestres i a les mestres de l'Escola Bressol.

En la seva intervenció interessant en tots conceptes, va dir una frase que he recordat sempre per la lucidesa del plantejament.

L'escola és l'altra casa del nen i de la nena. M'abstindré de comentar-la car el seu calat pedagògic no ho permet fer sense risc.

Avui, ja en el record, cal considerar el seu lliurament absolut a la causa de l'educació, la fortitud de la seva voluntat i la feina, sense descans, per l'educació fins que li ha arribat la mort .

Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen