La mar de bona

Aquest diumenge Mataró celebrarà la setena edició de la Diada de l'escola pública, amb el lema “L'escola pública, la mar de bona”. Serà la primera de l'any de les que es convoquen a nivell de Catalunya i, en el seu lema, queden reflectits dos objectius: destacar la qualitat de l'escola pública i fer patent la voluntat de la ciutat de definir-se cada cop més com a ciutat de mar.

Curiosa aquesta iniciativa (sorgida fa uns deu anys a Catalunya per iniciativa del Marc Unitari de la Comunitat Educativa) de proclamar la qualitat de l'escola pública amb una Diada. És un fet sense precedents a nivell d'estat espanyol i, al mateix temps, un referent per aquelles organitzacions estatals que – sense tenir la força que té el MUCE a casa nostra – també creuen que seria necessari trencar una llança en favor de la qualitat que ofereix el sector públic de l'educació. Aquí va sorgir per la inexistència d'una campanya institucional en aquest sentit, és a dir, compensant allò que no feia el titular dels centres públics i, per tant, amb un marcat caràcter reivindicatiu. Aquests darrers temps, però, el caire festiu ha anat marcant cada cop més aquestes diades.

L'edició del 2005 tindrà lloc enmig d'un interessant i important debat sobre el servei públic d'educació, és a dir, sobre el servei que donen tots els centres que assumeixen la seva part de responsabilitat social mitjançant la tasca educativa que realitzen i són sostinguts amb diners públics. De fet, toca el mateix concepte d'escola pública, objecte de les diades. En aquest debat hi ha opinions molt diverses i, en alguna ocasió, enfrontades. Però, pot avançar aquest debat més enllà de la clàssica separació entre el sector privat i el sector públic de centres?. Francament, sí.

Els reptes educatius del país – del present i de futur – no poden permetre que hi hagi dues xarxes de centres que es donin l'esquena quan la població escolar que han d'atendre és la mateixa i quan ens hi juguem la cohesió social, l'educació en un model de ciutadà i ciutadana, el benestar de tots i totes. Garantir que tothom pot accedir en igualtat de condicions a tots els centres, assegurar que l'educació que s'imparteix respon als objectius establerts en el nostre sistema i fer efectiu el control social dels recursos humans ( que inclouen la igualtat laboral per a una mateixa feina ) i materials que s'hi destinen haurien de ser les condicions perquè un centre sigui considerat un servei públic. Sé perfectament que aquest és un tema molt polèmic i – per a segons qui – gairebé un tabú. Però és movent posicions com avançarem cap a un Pacte per l'educació a Catalunya; i aquest és un dels puntals d'aquest Pacte.

M'agrada imaginar una gran xarxa d'escoles que fan aquest servei públic amb molta qualitat, tant si són de titularitat privada com si el seu titular és una administració. Per sort, al nostre país moltes ja ho fan de fa temps i són escoles “la mar de bones”. I això està “la mar de bé”.

Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mo