La màgia de Mozart

Uns personatges amb màscares antigàs atravessen l'escena. Sembla que escapen de quelcom que els aterra. Els moviments són fràgils, dolços, senzills. Es treuen les màscares i comencen a sortir les notes de la seva boca, omplint l'escenari i la fila de butaques d'una màgia que ens transporta a un univers estrany.

Així comença La flauta màgica, l'espectacle teatral de la companyia Dei Furbi, que transforma l'òpera de Mozart en un divertimento teatral en què l'únic instrument emprat és la veu dels actors que hi intervenen. Un escenari pràcticament buit, en el qual es juga amb un armari del qual sorgeixen reines, o amb una tènue tela que serveix de presó i de llit nupcial a la vegaga dibuixen una simplicitat per tal de crear un ambient sobri i de pocs colors, de blancs i negres.

Les cançons “a cappella”, la dança i els personatges que s'erigeixen com a mims són els elements que donen forma a l'obra, interpretada per uns actors i unes actrius amb unes veus impressionants, que ens emocionen. La història dels dos protagonistes de l'obra mozartiana dibuixa una trama universal, d'amor, d'odis i de mort.

Acostar Mozart des d'una perspectiva original al gran públic, gaudir de la història de Pamina i Tamino amb ulls d'espectador modern, deixar-se endur, com si de la flauta màgica del títol es tractés, a un món en què els personatges són com titelles moguts per una força superior. Això és el que aconsegueix de forma magistral l'espectacle. Només cal que nosaltres, espectadors, ens deixem portar per les notes de la flauta màgica que toca Tamino.