La lluita contra els desnonaments

Aquest mes de gener es compleix un any de la creació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mataró, i de la signatura del decret d’alcaldia que va portar a la comissió mixta per prevenir i evitar els desnonaments. El balanç de la feina feta durant aquest any des d’aquests dos fronts és positiu, ja que s’han aconseguit aturar un nombre important de casos i, sobretot, ha ajudat a visibilitzar una autèntica tragèdia social. La societat ha mostrat el seu rebuig frontal a aquesta situació, que ha deixat totalment desemparades centenars de famílies a la ciutat. Segons dades de la comissió, el consistori ha mediat en un total de 150 casos. La PAH apunta que prop de 250 famílies han acudit a demanar-los ajuda davant l’amenaça de desallotjament per incapacitat de pagar la hipoteca o el lloguer. La pressió social ha obligat a moure fitxa a la majoria dels agents implicats en aquests processos, especialment a les entitats bancàries. En el transcurs dels darrers 12 mesos, bancs i caixes han passat de negar-se frontalment a cedir un pam a negociar la cessió de part del seu gran estoc d’habitatges buits per a famílies desnonades. Altres col·lectius, com ara els propis jutges, també estan intercedint perquè les víctimes d’aquest procés no es vegin sotmeses a normatives tan dures i contràries als seus drets més bàsics. El treball que s’ha realitzat fins ara, per tant, és important, però cal lamentar que no existeixi una major sintonia entre l’Ajuntament –per via de la comissió mixta- i la PAH. La plataforma va abandonar la comissió perquè la trobava inoperant. Des del consistori es reconeix el paper vital que juga l’entitat i asseguren que mantenen un diàleg constant amb ella, però el testimoni de la PAH divergeix en aquest sentit. Davant d’una emergència social com és l’onada de desnonaments, caldria deixar de banda les desavinences, coordinar esforços i anar tots a una.