La lliçó de Mallorca

Qui no ha seguit la reivindicació del mestres de les Illes Balears per mantenir el model d'escola mallorquina en llengua catalana i continguts balears?

Val de dir que s'han fet sentir. Ells i els pares i mares de les escoles que els han donat suport i en cap moment no els han deixat sols. I és que no només han emprat la paraula i han cercat el diàleg en la seva lluita per a la qualitat i identitat de l'educació balear, sinó que han passat dels mots a l'acció. Una acció gens còmoda ja que fer vaga al llarg d'un mes equival a deixar de percebre el salari que hom té atribuït per la feina que fa. I per als pares, tota una capacitat de reorganització familiar quan els al•lots resten a casa.

L'acció social contra el Decret Bausà de trilingüisme és, en el seu mateix plantejament un error, un disbarat pedagògic. És del tot impossible un aprenentatge no jerarquitzat de llengües. Evidentment que l'escola i l'institut han de facilitar i bé el coneixement d'idiomes, però aquest objectiu demana una llengua base, la primera d'escola. És com un edifici que necessita fonament sòlid i, en el cas de l'aprenentatge plurilingüe, aquest només pot ser la llengua base d'aprenentatge de l'escola que és el català., la natural, la pròpia i l'oficial de les Illes.

La particularitat més fosca del Decret del govern Balear és que estableix l'obligació d'aprendre català, castellà i anglès a p0arts i horaris iguals.. I de cada un d'aquests idiomes fer-ne llengua vehicular d'ensenyament.

Tants mestres saben i dominen la llengua dels anglesos a les Balears ? Segons les estadístiques de la mateixa conselleria, ben pocs. Però compte!. Quan un mestre o professor no posseeixi la competència adient per ensenyar anglès o en anglès , aleshores haurà de fer les matèries que correspongui en castellà. L'efecte total de l'enfocament establert és clar: la marginació descarada del català. Objectiu diàfan i sense embuts del govern de Balears i Pitiüses, seguint les directius de Madrid, carrer Gènova, és clar.

I cal reconèixer que els mestres han liderat, fins i tot per davant el polítics, la causa d'una escola al servei del ciutadà, del país i de qualitat. I com hem indicat, la comunitat educativa ha donat legitimitat a l'oposició a l'esmentat Decret.

Han marcat el camí per assolir un canvi a la pràctica a favor dels alumnes i de les escoles, del país. És, però, el camí inequívoc que porta a la insubmissió.

I ara, a casa nostra, ¿ què caldrà fer davant la nova Llei Wert que proposa mesures que perjudiquen fortament el català i el model educatiu propi de Catalunya l'Escola Catalana?

Serà del tot imprescindible que es palesi una oposició social clara i ferma a la Llei . No podem deixar sols els polítics en l'oposició a la Llei Wert. No és una qüestió només política, és una qüestió de tot un poble.

I per tant, què hauran de fer els mestres i professors, les escoles i instituts en general ? ens podem preguntar. La resposta surt espontània, aplicar la normativa de Generalitat i els criteris que es dictin . Com hem vist l'actitud i l'acció dels docents i pares i mares d'alumnes de les Illes ha estat exemplar, tota una lliçó de pedagogia necessària i escaient en aquest moment històric.

En darrer terme, com ells mateixos fan, caldrà passar de llarg de la Llei del govern central i aplicar una insubnissió generalitzada en els centres escolars, si el desplegament que pot de fer la Generalitat, no serveix per pal•liar el greuge de la norma del senyor Wert.