‘La literatura no pot ser autista, ha de representar la nostra època’

Los Muertos és la teva primera novel·la de ficció, però no se cenyeix exclusivament a aquest gènere.
Amb Australia, un viaje (el seu anterior treball) em vaig demostrar a mi mateix que puc concebre i escriure un llibre. Llavors vaig trigar fins a cinc anys en preparar-lo i escriure'l; amb Los Muertos només dos, perquè tenia una estructura mental prèvia molt clara. No vull fer dos llibres iguals. En un viatge a Jordània vaig concebre tota l'estructura, el concepte i la imatge inicial de l’obra. Tenia clar que per una banda volia un thriller i per l'altra un assaig, però que també fos novel·lístic.

Planteges dues parts en forma de guió d’una telesèrie anomenada Los Muertos i ho complementes amb dos assaigs.
Volia una primera part que enganxés el lector, un entremig que li fes pensar que no havia entès res, una tercera part que oferís el component visual del que s'havia llegit i una quarta que ho complementés amb altres aspectes com ara la interpretació dramàtica, la banda sonora o els títols de crèdit.

Endinses el lector en un thriller de ciència ficció, en una espècie de món paral·lel, i a la meitat del llibre li canvies tota la perspectiva.
El llibre està ple de pistes, falses i vertaderes, cal que el lector estigui alerta per trobar-les totes. En el seu moment veurà com el thriller acaba portant a tot un altre seguit de fets i interpretacions.

Com per exemple el sorprenent concepte dels morts de ficció, que representes a través d'una xarxa social anomenada mypain.com.
Vivim en un món en que acabem desenvolupant més empatia amb la dona d'en Peris, del Cor de la Ciutat, que amb una víctima de la guerra d'Irak. Això és un problema. Los Muertos no aporta cap solució però el fa patent per induir a la reflexió. Mypain.com és una mostra del fetitxisme que predomina en la cultura de masses vinculada en la ficció. La novel·la parla també del fenomen del fan, un subjecte central per entendre la societat d'avui en dia.

Los Muertos recull, en la forma i el fons, el gran fenomen de les telesèries nord-americanes com Los Soprano.
La literatura no pot ser autista. Ha de ser una plataforma per representar la nostra època. En matèria de representació i en el relat d'històries els videojocs, les telesèries i també en part el còmic i el cinema tenen molt més impacte actualmenten la psique col·lectiva que no pas la literatura.

Tot i que apareixen poc, els vertaders protagonistes són els creadors de la sèrie.
George Carrington i Mario Alvarez, una espècie de terroristes audiovisuals.

Escrius el guió d'una sèrie fictícia i la novel·la mostra que aquesta sèrie ha estat la més exitosa de la història de la televisió. És força ambiciós plantejar-se que has escrit el millor guió que s'ha fet mai.
Tot plegat és fruit del concepte de la novel·la, que és cert que és molt ambiciosa. Fins ara s'ha tematitzat molt el fracàs i la pèrdua, el que m'interessava era parlar de l'èxit, perquè el tema profund de la novel·la és la utopia. I l'única manera d'aconseguir la utopia avui en dia és que el mercat la permeti. Per això, m'havia d'inventar uns triomfadors com Carrington i Álvarez, que s'aprofiten de l'energia de la indústria per portar a terme la seva pròpia utopia. Son una espècie de mags.

Los Muertos està obert a múltiples interpretacions.
La literatura és un art de la complexitat. M'interessa escriure artefactes complexos, però Los Muertos també ofereix una lectura bàsica molt accessible. Després hi ha molts altres nivells, per això crec que és un llibre que convida a la relectura.

El fenomen de l'aparició dels ‘nous’ protagonitza la primera temporada de la telesèrie que planteges, i la desaparició centra la segona, però sense gaires explicacions per trobar-hi un sentit.
La novel·la estableix preguntes i enigmes que no vol resoldre perquè esta plantejada en termes de màgia. Allò que desapareix pot tornar a aparèixer, o bé no fer-ho.

El llibre també fa referència a una qüestió com l'holocaust, tot i que d'una manera molt indirecta.
M'interessa la literatura obliqua, no la directa, crec que les histories i els temes s'han d'enfocar des de posició lateral. A Los Muertos no em fixo en concret en el genocidi jueu, sinó que em plantejo fins a quin punt és lícit qualsevol objecte artístic de representació d'aquest fenomen. En aquest sentit em sembla, per exemple, molt mes lícit, intel·ligent i interessant el documental Shoa, de Claude Lanzmann, que La Lista de Schindler de Spielberg. 

La presència d'Internet i el paper vital que juga en la cultura contemporània també té molt de pes específic en la novel·la.
A la primera part de la novel·la, Internet no existeix en el món de Los Muertos. A la segona part, 20 anys després, sí que existeix i ho ha transformat tot radicalment. Les noves tecnologies han canviat les formes de diàleg, i també conceptes com el de la memòria històrica, també molt present en el llibre.

Ja prepares la continuació de Los Muertos.
Estic treballant en una trilogia. Ja preparo Los Huérfanos, que se situa en un búnquer d'un Pekín post-nuclear. El tema principal seguirà sent el conflicte entre ficció i relat històric. No és una continuació estricta de Los Muertos, però si a nivell temàtic.