La imatge de la Soledat

El cas de la imatge de la Soledat, obra de Jordi Arenas, Marià Ribas i el daurador Joan Casas, va portar cua. Sembla, avui, a més de cinquanta anys de la seva posada processional, un fet surrealista i poc creïble. Per entendre'l cal situar-nos en el temps i les circumstàncies que hi confluïen. Una pàtina de recels ambientals i manifestacions encongides, donaven poca llum al debat i la controvèrsia. Era l'any 1946, la incertesa i la por no permetien gaires “desviaments”.

L'encàrrec de la Confraria de la Soledat va permetre a l'artista Jordi Arenas treballar en una obra que va considerar important, per les dimensions i alhora per l'oportunitat, fet que no explicava a ningú, d'expressar el desconsol més íntim per la defunció de la seva mare feia poc mes d'un any. Els daurats van ser confiats al daurador Joan Casas i l'embelliment decoratiu a l'artista i amic Marià Ribas. El rostre de la imatge depassa la simple catalogació de bonica o lletja i té allò tan difícil de comunicar com és el sofriment des de la serenor, cosa que encertadament va apreciar el crític d'art Pere Pascual i Clopés (J. PIC). Però, el pas surt en processó i desconcerta, no agrada a elements benpensants, es qüestiona i fins i tot s'ataca per la seva “vistosa sensualitat”. S'escampa l'anatema públic i els responsables la farceixen de ciris i altres elements dissimuladors de totes les “desviacions” perceptibles. El pas va esdevenir una Soledat molt acompanyada. L'estudiós de la Setmana Santa a Mataró, Xavier Alarcon i Campdepadrós, ho explica molt bé a “Una història de la Setmana Santa a Mataró”, diu en un dels paràgrafs: “I és que la imatge de la Soledat rebé moltes crítiques, sobretot pel fet que era una imatge molt “sensual”. “Té hechures de dona” deien alguns, com si pretenguessin que tingués forma d'una altra cosa. La qüestió és que la pròpia confraria de la Soledat s'avergonyia de la imatge, i la portaven coberta de flors fins a la cintura per amagar la forma dels malucs. Fins i tot l'any 1951 demanaren a Jordi Arenas que la modifiqués, però ell s'hi negà”. L'oblit i la marginació va fer que la imatge restés a Santa Maria, més aviat amagada.

Els organitzadors de l'exposició “Setmana Santa pas a pas”, amb motiu del Vè Congrés Català de Congregacions, Confraries i Germandats de Setmana Santa, presentada a l'Ateneu Caixa Laietana el 2011, sabent que hi ha una Soledat a la Basílica de Santa Maria decideixen fer-la pública . És dóna cas que la Marmessoria Jordi Arenas ho aprofita per aplicar-hi una acurada restauració a càrrec Laia Contreras, tècnica en conservació i restauració de patrimoni. El 20 d'abril, amb el beneplàcit del rector mossèn Segimon, l'Associació Amics de Ca l'Arenas presentarà la imatge restaurada a la mateixa església amb una conferència de Laia Contreras.