Capgròs
La Setmana Santa mataronina tal com la coneixem ara amaga una història centenària darrere. Amb uns inicis que es remunten a principis del segle XVII, la festivitat religiosa a la capital del Maresme ha viscut una evolució significativa i estretament relacionada amb el context històric de cada època. Un creixement que l’ha fet arribar fins a l’actualitatamb un present poderós que la converteix en tot un referent en el territori català.
Els origens
“Tot i que a nivell litúrgic l’església ja celebrava la Pasqua, a nivell públic els actes de Setmana Santa no van començar a sortir al carrer fins al segle XVII”, afirma Xavier Alarcón, historiador local i coneixedor de primera mà de tota la història que envolta a la Setmana Santa de Mataró. “Dijous Sant després de la missa es portava en processó al Santíssim Sagrament fins a la seva capella i ja era tot un espectacle...”, recorda l’historiador.
"A nivell públic els actes de Setmana Santa no van començar a sortir al carrer fins al segle XVII”
Els inicis de la Setmana Santa mataronina se situen en l’esclat del Barroc i en la força dels gremis, entitats que agrupaven tots els membres d’un mateix ofici. D’aquests gremis sorgeixen les primeres confraries, les anomenades confraries gremials. Aquestes comencen a fer cadascuna un misteri i es col·loquen en ordre de manera que van explicant les diferents escenes de la vida i passió de Jesús: oració a l’hort, coronació d’espines, flagel·lació, etc. Al segle XVII també neixen dues entitats que organitzen les dues grans processons de Setmana Santa: la Confraria del Sant Crist de la Puríssima Sang, que organitzava la del Divendres Sant, i la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, responsable de la sortida de Dijous Sant. És dins d’aquestes dues processons que trobaven el seu lloc les diferents confraries gremials.
Pèrdua de força dels actes
Amb l’esclat de la Guerra Civil i durant el seu transcurs, gran part del patrimoni religiós de la ciutat de Mataró va ser destruït. A més, un cop acabada la guerra, la major part dels sistemes gremials desapareixen i, per tant, no hi ha ningú que torni a muntar misteris nous. A partir de llavors, seran les escoles les que agafaran el relleu de la vida pública de la Setmana Santa mataronina. La festivitat pateix un nou retrocés a partir de la dècada dels 60 i després del Concili Vaticà II, quan els rectors de les parròquies li giren l’esquena a l’entendre que les processons eren una representació vulgar i fosca del fet religiós. “A Mataró l’any 1971 hi ha un decret de tots els sacerdots de la ciutat on es prohibeixen les processons de Setmana Santa”, apunta Alarcón, perquè “eren enteses com d’una fe molt pobre”. Una decisió que va ser presa malgrat la sorpresa de molts fidels.
El renaixement
No serà fins gairebé 20 anys més tard que es viurà una nova represa de la Setmana Santa de la ciutat. “Antics portants de misteris no entenien la prohibició ni el perquè de tot plegat, així que pel seu compte van decidir tornar a sortir en processó, sense comptar amb capellans i sacerdots”. En aquest moment, i fruit d’aquesta mobilització i del naixement de noves entitats, es funda l’actual Comissió de Setmana Santa. Alarcón explica com “de seguida es va apuntar moltíssima gent d'origen andalús, murcià... I es van començar a fundar la dotzena d’entitats que hi ha actualment”. Finalment, l’església acaba acceptant la devoció popular, s’hi torna a adherir, a participar en les processons i a assumir-ho com a actes propis.
No hi ha cap altra Setmana Santa a Catalunya amb tantes processons com la de Mataró
Avui la festivitat requereix la implicació de centenars de persones sumant esforços comuns per organitzar una quarantena d’actes en només 15 dies, arribant al punt culminant de la Processó General de Divendres Sant. Un esforç que es veu recompensat gràcies a la bona acollida del carrer, ja que pot presumir de ser l’acte més multitudinari de la ciutat després de la Cavalcada de Reis o les Santes.
Comentaris