La història d'en Marc

Tinc un nou veí, al costat de casa meva, sempre ens trobem els dimecres i els divendres al meu carrer, al centre de Mataró, tocant la plaça Santa Ana, la plaça principal de la capital del Maresme. No se per què, em vaig dirigir a ell hi li vaig preguntar com es deia i per la seva vida, em va dir que tenia un fill, i que la seva jove dona estava embarassada. Potser per la seva joventut i semblança amb mi mateix o amb qualsevol home jove, la seva roba comprada a la mateixa botiga que qualsevol altre, el seu cabell tallat a l’estil d’un noi de poc mes de trenta anys, em vaig atrevir a parlar amb ell, i em va impactar tant.

El meu nou veí no viu a un pis proper al meu, demana la caritat assegut al carrer de les Tereses, cada dimecres i divendres a la mateixa hora amb el seu cartell escrit a mà, i el cap mirant al terra.

És un jove diríem normal, tan normal, tan comú, que podria ser qualsevol de nosaltres, dels nostres fills o germans i això ens ha de preocupar, per nosaltres i per ell, per, l’anomenarem, Marc.

El Govern català ha anunciat eleccions per al proper mes de novembre, el tema principal del debat de la pre-campanya i de la campanya serà la independència, el referèndum, les declaracions d’uns i altres i, per desgràcia, tots, absolutament tots els partits del Parlament cauran en aquest debat i oblidaran el Marc.

Li vaig dir que escriuria aquest article, i que no serviria per a molt, però que no l’oblidaria i explicaria la seva historia: treballador d’una empresa d’embalatges que va tancar, sense indemnització, amb un fill un altre per arribar i amb el subsidi de desocupació esgotat. Li va dir a la seva dona que aniria a demanar al carrer, però no a qualsevol lloc, al centre de la ciutat, perquè tothom veies i es fes al càrrec de la brutalitat d’aquesta crisi. Ara viu amb familiars, el van desnonar, segurament una d’aquestes entitats financeres que han rebut ajudes per part de la mateixa ciutadania que ara es veu pressionada, maltractada, desnonada, abocada a la catàstrofe.

Jo no penso parlar en aquestes eleccions d’ independència, en aquestes ni a cap altre sigui autonòmica, municipal o general, mentre hi continuïn havent “Marcs”, a prop de casa meva.