La gran nevada de Nadal del 1962

El dia de Nadal de l'any 1962, ara fa 50 anys, de bon matí va començar a nevar de manera intensa i continuada. Els mataronins quan cauen quatre flocs de neu ens posem d'allò més contents doncs aquest fenomen meteorològic és més aviat inusual i ens disposem – sobretot la mainada – a gaudir-lo intensament. Per la Missa del Gall ja van caure els primers floquets de neu. El dia de Nadal - que queia en dimarts com aquest any - va néixer sota un cel de plom, gris, fred del que queia una constant cortina de neu. Ningú sospitava que durant unes 12 hores seguides seguiria nevant deixant la ciutat sota quasi un metre d'espessor. I arribà la nit d'aquell Nadal de fa mig segle i de sobte s'interrompé la nevada. El cel s'anà netejant de núvols i abans d'anar a dormir om pogué admirar com les estrelles brillaven rutilants, més que mai en aquella nit freda. Tornaria a nevar? Tothom se'n anà a dormir amb expectació i certa preocupació del què passaria. I va passar que el dia de Sant Esteve va néixer radiant. Ni un sol núvol al cel. El sol no escalfava però a mesura que s'anava alçant Mataró brillava intensament. Un blanc vivíssim, violent, que feia mal als ulls i que ens mostrà un Mataró vestit de blanc. Com mai ningú l'havia vist. I regnava un gran silenci. Els cotxes i motos aparcats als carrers estaven colgats sota la neu. Ben aviat se sentiria la mainada que esvalotada es va llançar al carrer per tirar-se boles de neu. I les primeres pales començaren a obrir camins per poder sortir de casa. i també per treure la neu de les taulades que algunes començaren a cruixir. Les primeres fotos deixarien constància d'aquell prodigi. De mica en mica la gent es va atrevir a sortir a descobrir el nou Mataró començant pel mateix carrer, places, cruïlles, el Parc Municipal, la Riera, la Rambla, la platja... Mataró era com un immens pessebre colgat de neu. Alguns esportistes van desenfundar els esquís i es dirigiren a llocs propicis on poder lliscar, els més atrevits s'arribaren fins a l'entrada del Cementiri dels Caputxins per deixar-se anar pel passeig de Cabanellas avall. D'altres es dirigirien a la Baixada de les Escaletes que s'acabaven d'obrir al trànsit rodat convertit en una excel·lent trampolí. Les mares i àvies, previsores, van alertar que calia anar a proveir-se de pa, de llet i altres aliments per si hi havia problemes d'abastiment. A les forneries es van formar llargues cues i també a les lleteries. Els primers dies van ser problemàtics doncs Mataró no tenia maquinària adequada per treure la neu o per obrir camins. La brigada municipal, els obrers de la construcció, els bombers, la Creu Roja, etc. van tenir feina extra. Era un espectacle mai vist veure el Parc Municipal sota un mantell de neu. Els qui es van atrevir a anar-hi no es van descuidar la màquina de retratar per deixar-ne constància (gràcies a això ara podem admirar tres exposicions de fotografies a la UEC, al Museu Arxiu de Santa Maria i a Can Palauet). D'altres van escollir baixar a la platja on la neu arribava a pet d'ones i colgava les barques varades. I un gran silenci ho embolcallava tot. No circulava cap cotxe, ni cap motocicleta, ni el tramvia ni tampoc el tren. Durant una setmana el trànsit per carretera i pels carrers va quedar paralitzat del tot. Només es podia transitar a peu. I la neu a còpia de ser trepitjada per molta gent es va anar gelant i els corriols fets pels vianants es convertiren en senders perillosos doncs poc destres de caminar per la neu gelada molts relliscaven. Gràcies a l'estació de meteorologia que hi havia a l'escola Pía de Santa Anna sabem que la temperatura del dia de Nadal era de zero graus per baixar a un i dos sota zero els dies de Sant Esteve i l'endemà dia 27. Que l'espessor de la neu a la nit de Nadal era de 75 centímetres. Que la permanència de la neu pels carrers va ser de sis dies i que en total van caure 42 litres per metre quadrat en forma de neu. Hem llegit que empleats de Can Junqueras hagueren de calçar-se amb grampons (estris lligats a les sabates amb punxes de ferro), prestats per la EUC de Mataró, per poder arribar a les cases mortuòries amb seguretat. I un tractor amb remolc va fer durant uns dies la funció d'un cotxe fúnebre per portar el difunt al cementiri. Les fàbriques i tallers tardaren uns dies a poder reprendre la seva activitat doncs les plantilles eren incompletes o bé els mancava la matèria prima. La impressió ha quedat ben gravat a la memòria col•lectiva dels mataronins que ho vam viure i cada any per aquestes dates ho rememorem mirant fotografies i explicant a fills, néts i nétes i a tothom que ho vulgui escoltar que la Nevada de Nadal del 1962 – ara en fa 50 - va ser un gran prodigi.