Capgròs
La por és un estat emocional que tots hem viscut i sabem, per experiència, que no és una bona consellera. L’octubre del 2012, quan Alicia Sánchez Camacho, presidenta del Partit Popular de Catalunya, afirmava, a la residència de gent gran de les Germanetes dels Pobres de Barcelona, que en un estat català independent les pensions no estarien garantides, posava en marxa una campanya del “No” basada en l’estratègia de la por. Amb un sol missatge volia influir sobre tot un col•lectiu, els dels pensionistes i la gent gran, de més d’1,3 milions de persones, aproximadament un 25% del cens electoral. Els que fan servir aquesta estratègia envers aquest col•lectiu saben que no poden utilitzar un argumentari basat en falses promeses, perquè de l’experiència se n’aprèn i si hi ha quelcom que caracteritza aquest col•lectiu és l’experiència.
Passats dos anys i després de molts missatges apocalíptics, fem menció especial al ministre Fernández Díaz dient que una Catalunya independent cauria en mans del crim organitzat, podem dir que els missatges de la por ja fan poc efecte. El professor Xavier Sala i Martín, el Centre Català de Negocis i molts d’altres han rebatut, especialment el missatge de les pensions, repetides vegades amb dades i arguments. No cal, doncs, tornar-ho a explicar aquí, però sí cal dir que l’estratègia de la por no estar guanyant a l’estratègia de la raó.
Des de l’ANC de Mataró ho hem pogut comprovar de primera mà. Durant uns quants mesos, membres de la comissió de gent gran de l'assemblea territorial local han fet xerrades a casals i associacions de gent gran (el casal de l’Havana, del Parc, de la Gatassa, de Santes-Escorxador, etc.) sota el títol "Per què vull votar, per què votaré #SíSí". La proximitat dels ponents, tant des del punt de vista de la seva vinculació amb Mataró com pel fet de formar part del mateix col•lectiu de gent gran, ha permès uns col•loquis propers i fluids on el tema de les pensions, tot i que hi ha estat present, no ha estat ni de bon tros el tema que més debat ha generat. Aspectes com la confiança (o desconfiança) amb la classe política o desitjos de com hauria de ser el nou país hi han estat molt més presents.
De totes maneres, cal aprendre la lliçó del referèndum escocès i no infravalorar l’estratègia de la por. Hi ha dades que mostren clarament que els missatges d’incertesa llençats des de la campanya “Better together” han fet decantar bona part dels majors de 65 anys cap al “No”. Les dades raonades i objectives, els desitjos i les il•lusions són claus per generar l’estat de motivació que ha de vèncer aquests missatges. La campanya porta a porta de l’ANC i Òmnium Cultural, la gigaenquesta, vol recollir aquestes il•lusions del nostre futur col•lectiu.
Sent conscients que estem davant d’uns moments històrics que condicionaran el futur del nostre país, no podem deixar les nostres decisions en mans de la por sinó que han d’estar motivades per la raó i la il•lusió.
Comentaris