Capgròs
La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, depenent de la Generalitat, ha aprovat per unanimitat un informe desfavorable del projecte bàsic de restauració i reconstrucció de l'edifici de Can Sisternes. L'acta de la darrera junta de la Comissió, celebrada el passat 19 de juliol i feta pública aquesta setmana, assenyala que el projecte bàsic de restauració i reconstrucció de l'Edifici Can Sisternes comporta la descatalogació tàcita de l'edifici. Per això, la Comissió ha demanat a l'Ajuntament que trameti l'expedient de descatalogació de l'edifici com a condició perquè el projecte segueixi endavant. Can Sisternes és un casal barroc ubicat al carrer Sant Simó número 17 que està protegit amb el nivell A (el més elevat) dins del catàleg de patrimoni de la ciutat
La família Ymbern de Sisternes, propietària de l'edifici i que figura a l'acta de la Comissió com a promotora de l'obra, té la intenció de realitzar profundes reformes en la construcció, de cara a convertir-lo en un edifici de vivendes. Segons fonts properes al Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic, el projecte, que duu a terme l'estudi d'arquitectes encapçalat per Josep Maria Puig Boltà, preveu enderrocar l'edifici i reconstruir-lo, salvaguardant-ne alguns dels elements nobles de la façana i de l'interior i reincorporant-los a la nova construcció. Aquesta mesura dràstica es justifica, segons els arquitectes, en què l'estructura del casal es troba en molt malt estat. D'aquesta manera, Can Sisternes es convertiria en un edifici d'habitatges, plurifamiliar, i també inclouria una planta subterrània d'aparcaments.
El projecte va ser aprovat a la reunió del Consell Municipal del Patrimoni, organisme depenent de l'Ajuntament, que va tenir lloc el 17 de maig de 2005. La qüestió, però, es va tornar a debatre en una reunió posterior, el 14 de desembre del mateix any. Tal i com mostra l'acta d'aquesta reunió, les reticències d'alguns membres del consell vers l'actuació a Can Sisternes va comportar que el projecte s'enviés a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona perquè aquesta el validés.
Ara, la Comissió Territorial ha rebutjat el projecte dels promotors i ha demanat que, per tirar-lo endavant, es descatalogui prèviament l'edifici. Tal i com consta a l'acta de l'última reunió de la comissió, l'expedient de descatalogació de Can Sisternes només es podria aprovar si es justifica la pèrdua dels valors patrimonials que varen motivar la seva protecció. Els elements nobles de l'edifici segueixen al seu lloc, així que la demanda de la Comissió Territorial implica, de facto, un bloqueig a la reforma de Can Sisternes, ja que la seva descatalogació és altament improbable.
La secretària del Consell del Patrimoni Local, Mariona Gallifa, ha rebutjat fer declaracions sobre aquesta qüestió abans no sigui sotmesa a debat a la propera reunió del Consell. No obstant, ha recordat que el projecte es porta debatent des de fa molt de temps (la primera vegada que es va posar sobre la taula del Consell Municipal del Patrimoni va ser el 5 de maig de 2003) i que, fins el moment, l'Ajuntament de Mataró no ha rebut cap demanda de llicència d'execució d'obres a Can Sisternes.
El casal familiar més gran de Mataró
Tal i com assenyala l'historiador Enric Subiñà en un article a la revista Fulls, núm. 84, editada pel Museu Arxiu Santa Maria de Mataró, Can Sisternes fou en el seu moment el casal familiar més gran de Mataró. La seva construcció es remunta al segle XVI. No obstant, les reformes i ampliació de l'edifici fetes el segle XVII són les que van configurar el casal tal i com avui es coneix. Entre els seus elements més importants, hi figuren els portals de pedra de l'entrada i el celler, amb els seus corresponents arcs. A l'interior s'hi conserven dues sales (una d'elles profusament decorada amb pintures)m portals de pedra, una tribuna modernista al rebedor i una estança modernista amb elements atribuits a Puig i Cadafalch. També destaquen els hipogeus o grutes, connectades entre si sota el pati de la casa.
Façana de Can Sisternes
Comentaris