La fusió de Laietana i Penedès

Els consells d'administració de Caixa Laietana i Caixa Penedès han aprovat finalment el projecte d'integració de les dues entitats d'estalvis, que donarà com a resultat la quarta entitat catalana i la dotzena de l'estat espanyol en volums d'actius. Tot i que les dues caixes s'havien resistit a anunciar-ho oficialment, feia temps que aquest era l'únic camí possible, davant l'allau de fusions que s'han viscut en aquest sector a Catalunya en els darrers mesos. El procés d'integració ha de portar a una nova entitat més forta, productiva i eficient, amb una dimensió mes adequada a la nova realitat financera del país. És desitjable, però, que la fusió no deixi Mataró fora de joc. Caixa Laietana és una entitat arrelada des de fa més de cent anys a la ciutat, on ha dut a terme una important labor de mecenatge i col·laboració amb l'Ajuntament, entitats i col·lectius. Si l'entitat que sorgeix de la fusió acaba canviant de nom i instal·lant la seva seu central a Vilafranca del Penedès (Caixa Penedès és el soci dominant), Mataró corre el risc de perdre centralitat. El procés també hauria de garantir que es mantingui amb la mateixa força l'obra social que Caixa Laietana ha desenvolupat a la ciutat fins ara. La capital del Maresme quedaria molt coixa sense les iniciatives culturals de l'entitat d'estalvis. Per últim però no menys important, la fusió amb Caixa Penedès ha de ser el menys traumàtica possible per als treballadors. Les reduccions de plantilla podrien afectar fins a 600 persones entre les dues caixes. Tot i la lògica reestructuració que implica un procés com aquest, tant Laietana com Penedès haurien de vetllar perquè el nombre de treballadors afectats sigui el mínim possible, en un context de crisi on la pèrdua del lloc de treball és un revés molt dur.