La 'Fiesta nacional'

El PP de Mataró fa temps que arrossegava problemes interns que han tingut aquests dies el seu punt d’inflexió final amb estocades taurines a banda i banda. En un apoteosi digne de la millor tauromàquia, n’hi ha hagut per a tothom i no està clar que les coses s’hagin acabat del tot encara. De fet, les ferides internes dels populars, que eren de domini públic, han esclatat i esquitxat de sang a tort i a dret.

No pot negar-se, tampoc, la tasca que el grup municipal del PP ha vingut fent com a oposició, amb alts i baixos, encerts i errades, però amb bon treball i tenacitat. Amb els seus membres –a banda i banda del conflicte– s’hi ha pogut i s’hi pot parlar de política, de ciutat i de país, discrepant o no, i amb la convicció que són elements molt actius per a la ciutat. Però la política és l’art de la punyalada per excel•lència. I a l’altre cantó del guinyol municipal de la capital del Maresme, només cal recordar defenestracions no tan llunyanes en el temps, al mateix PP i a ERC.

La política que se’ns vol vendre com a sagrada contribució a la societat, cada cop més put a clavegueram i a miasmes, a defensa de la cadira i atzagaiada a la que bades. Fent un símil taurí, t’empitonen, et claven unes banderilles i estocada final amb retallada d’orella i aplaudiment del públic de la plaça.

Quan fa uns anys vaig estar en política activa, només entrar-hi, un veterà socialista va aconsellar-me que sempre mirés per totes bandes, però una més que les altres. En política, sovint, has de lluitar contra els teus adversaris, però el perill més gran el tens a dins de casa, en la dura lluita interna per surar i mantenir-te en l’exercici del poder