La dolce vita de Woody Allen

Woody Allen sembla haver convertit els seus films en franquícies publicitàries de les grans capitals europees. Abandonada definitivament la seva faceta d’autor, que va deixar grans títols per la història com ‘Manhattan’ o ‘Annie Hall’, el director novaiorquès ha rebaixat el to i la implicació en els seus propis projectes i ha optat per aplicar una fórmula que s’adapta a la necessitat de la ciutat on roda. Així, a ‘A Roma con amor’, Allen desplega tot un catàleg de tòpics italians que s’han configurat, en gran part, des de l’òptica cinèfila. És per això que el seu film, per exemple, explica diferents històries com si un d’aquells films italians per capítols tant típics dels anys 50 o 60 es tractés. És evident, també, que Allen ha pretès rodar la seva personal ‘Dolce Vita’, proposant una sèrie d’apunts sobre la fama, l’èxit i els diners, un aspecte que sembla preocupar-lo especialment, segons es pot interpretar entre línies del seu film. No falta l’aparició d’una “diva” italiana, si bé aquest rol recau en una Penélope Cruz molt divertida que assumeix aquest paper d’hereva de Sofia Loren a qui molts l’han comparat. I tampoc ha faltat l’estrella local de torn, en aquesta ocasió un Roberto Beningni que s’apunta un dels millors papers de la pel·lícula. Tot plegat amanit amb quatre acudits “allenians” de manual, brometes sobre el menjar, sobre l’òpera, sobre els conductors, les dones, les províncies i tot allò que Roma i Itàlia pot despertar en l’imaginari col·lectiu, sobretot entre els que només coneixen la ciutat i el país a través del cinema. espaiisidor.blogspot.com