La desmesura del Desvetllament

Morir d'èxit. Els auguris més pessimistes respecte al Desvetllament Bellugós, un dels actes més brillants i carismàtics de Les Santes, apunten cap a aquesta direcció des de ja fa uns quants anys. Una possibilitat que s'albira molt real quan es fa balanç d'edicions com la que va obrir ahir dilluns la Nit Boja de la Festa Major de 2011. Sense xifres oficials d'assistència que ho constatin, el sentir general entre els participants era molt coincident: segurament mai s'havia vist tanta gent al Desvetllament i, sobretot, amb tanta sensació de descontrol. Fins al punt que en certs moments de la curta i explosiva cercavila, la massificació i el comportament incívic d'alguns dels assistents va degenerar en moments tensió que sobrepassaven els límits ja trepitjats en anys anteriors.

Diversos trams de la Riera, en especial aprop de la cantonada amb el carrer Pujol, van quedar convertits en colls d'ampolla, on no es podia ni seguir el curs natural de la rua sense por a entrebancar-se i prendre mal, ni molt menys girar cua per fugir-ne. Tampoc era una opció a l'abast quedar-se quiet en un racó esperant que la munió de gent passés, ja que aquesta sacsejava i empenyia tothom per igual. Empentes, males cares i esbufecs eren la tònica general, i no van ser pocs els participants, en especial aquells que portaven infants a collibè, que van preferir refugiar-se en l'espai mínim que oferien els aparadors dels comerços i establiments de La Riera. Coll amunt, de puntetes, a la recerca de l'aire que havien trobat a faltar enmig de la cercavila, esperaven amb paciència que la monumental riuada baixés menys cabalosa. El carrer Pujol, única sortida de la Riera des de l'Ajuntament fins la plaça de Santa Anna, també va ser una via d'escapament per a aquells que no es volien atrevir a acabar la cercavila. I més d'una cara habitual de tot Desvetllament, veient el panorama, va optar enguany per mirar-s'ho des de la barrera.

L'essència i la festa
Des de ja fa uns quants anys, l'adjectiu 'bellugós' ha deixat de definir amb prou cura el Desvetllament en favor d'altres mots com 'desmesurat' o 'descontrolat'. L'acte manté la mateixa fórmula que en els seus origens, radicats a principis dels anys 80, però la sortida nocturna dels Gegants de Mataró per ballar al ritme del Bequetero que interpreta l'Agrupació Musical del Maresme, en cercavila per la Riera, ha anat perdent l'ambient de revetlla familiar mentre adquiria un to de festa salvatge i de 'botellón' juvenil. Han estat moltes les veus que han alertat dels danys que ha patit l'essència de l'acte, i dels problemes de seguretat que se'n derivaven, mentre aquest atreia cada cop més participants, també de fora de la ciutat. L'any 2008 es va decidir donar un cop de timó per millorar la seguretat amb la sonorització de la banda de cara a evitar que la gent s'abraonés als músics i les figures, una aposta complexa que s'ha mantingut. Però enlloc d'evitar la massificació, és probable que aquesta mesura l'hagi alenat encara més. Que l'endemà de la Nit Boja sigui festiu, com en tres de les darreres quatre edicions, tampoc ajuda.

Estranya combinació de públics
Amb el panorama actual, la combinació de públic que es viu al Desvetllament no casa gens. Ahir es va posar especialment de manifest. Per una banda, pares i mares amb els seus nens a collibè, fascinats per la presència magnètica d'en Robafaves. Configuren una estampa clàssica de la cercavila, però cada cop es fa més extrany veure nenes i nens tan petits en aquell ambient eixordidor de llauna de sardines. Per l'altra, els Santeros de manual que segueixen al peu de la lletra el 'reglament' de la nit, cada cop amb més dificultats. Compten fins a 15 els compassos del Bequetero, ballen i salten tan a prop com sigui possible de la banda i les figures, seguint el seu recorregut Riera avall però sense posar en perill músics ni portadors. Són majoria, però competeixen amb uns rivals cada dia més nombrosos: joves i no tan joves, mataronins i foranis, que utilitzen l'alcohol com a fuel d'una nit desenfrenada i que provoquen escenes estrambòtiques. Mentre un esten els braços i fa l'avió amb una ampolla de dos litres al cap, l'altra ruixa la gent amb un sifó que dispara vodka enlloc d'aigua. I un tercer és a punt de llençar una ampolla de vidre de ginebra d'esquenes, cap a la munió de gent, com si es tractés del ram de la núvia en una boda. En un improbable atac de lucidesa, un company li ho impedeix. Són els mateixos que decideixen guanyar-se el pas a empentes i crits entre la massa, que obren camí on no n'hi ha, que fan volar els colzes com un pivot de bàsket dins la zona i que, en definitiva, generen tensió i nerviosisme entre les multituds, en moments on ha d'imperar una certa calma dins la lògica rauxa perquè el desastre, encara que no ho sembli, és al tombar la cantonada.

La stiuació cada any va a més. Malgrat tot, no es van haver de lamentar incidents remarcables, i el nombre de persones ateses per la Creu Roja durant el Desvetllament -22, cap d'elles evacuada a l'hospital, segons ha informat l'Ajuntament- es va manenir en la mitjana d'anteriors edicions. Però les sensacions viscudes contradiuen aquesta aparent normalitat.