La desintegració d’una família americana

La trajectòria d’Àlex Rigola és ben coneguda per qualsevol amant del teatre fet a Catalunya. Consagrat com a director gràcies a adaptacions d’autors contemporanis com Roberto Bolañ (2666), Peter Morgan (Nixon-Frost) o Tom Stoppard (Rock’n’Roll) i de clàssics com Shakespeare (Ricard III), el seu nom és una garantia d’èxit de públic i, gairebé sempre, de crítica. Un treball que ha compaginat amb la direcció artística del Teatre Lliure, una de les grans institucions escèniques del país, i que el va portar el setembre de l’any passat a encarregar-se de l’obra inaugural de la reobertura del Lliure de Gràcia. Una cita per la qual va escollir adaptar un dels grans textos teatrals de la història, Gata sobre teulada de zinc calenta, del nord-americà Tennessee Williams. Després de ser un dels grans èxits de la temporada, el muntatge arriba aquest divendres al Teatre Monumental de Mataró.

Gata sobre teulada de zinc calenta mostra en escena la desintegració d’una família del sud dels Estats Units, fruit de la pressió del pas del temps. El patriarca, que controla una plantació al delta del Mississippi, agonitza, i els dos fills, Brick i Cooper, s’enfronten per l’herència. El primer, davant la virulència dels fets, es refugiarà en l’alcohol, davnat la resistència de Maggie, la seva dona. Aquest dramàtic escenari va servir a Williams per dibuixar un retrat sobre les relacions humanes, marcades per la mentida i la rancúnia, que poden portar al desmembrament d’una família . La incomunicació humana és el tema que recorre tot el muntatge, que també ha estat adaptat al cinema amb la inoblidable parella formada per Paul Newman i Elizabeth Taylor.

Àlex Rigola va explicar que de cara a la reobertura del teatre Lliure de Gràcia, havia triat una obra de Tennesse Williams perquè li havia permès retrobar antics col·laboradors com Muntsa Alcañiz, Andreu Benito, que representen a matrimoni protagonista de l'obra, o Santi Ricart. Però també incorporar a cares més novelles com la d'Ester Cot, o col·laboradors habituals com Joan Carreras, i Chantal Aimée. A més, Rigola considera que el títol de l’obra podria ser una al·legoria inconscient del que ha estat el procés de reobertura del teatre. Malgrat estar incòmode sobre les brases, la gata del títol es manté al seu lloc perquè “creu en el que esta fent”. L'obra esta coproduïda amb el Centro Dramático Nacional i va estar a Madrid durant els mesos de gener i abans de sortir de gira, la mateixa que la fa arribar a Mataró.

Divendres, dia 8. A les 9 del vespre al teatre Monumental