La desigualtat de renda a Mataró. Un 1% dels mataronins conc

Mesurar les pobreses, les privacions i com es distribueix la riquesa a sempre ha estat interès d’investigadors, de gestors públics i d’entitats socials. S’han disposat de mecanismes per a intentar fer estimacions a nivell familiar o individual però ha estat molt difícil concretar-ho a nivell local. Ara, gràcies als mètodes facilitats pels s investigadors/res de la Universidad Complutense i FEDEA a través de les microdades de l’Agència tributària corresponent a les declaracions dels impostos sobre la renda personal de l’any 2007. Per tant,ja es poden fer alguns avenços i es pot disposar d’una informació relativa a Mataró a través d’una mostra de les 51.652 declaracions de la ciutat. La naturalesa d’aquestes dades però, comporta alguns limitacions pròpies de les declaracions de l’IRPF on hi ha rendes de llindars mínims exemptes de declaració, el biaix de l’evasió fiscal o d’altres fórmules de les grans fortunes...malgrat això es pot fer un exercici de comparar-ho amb d’altres poblacions majors de cent mil habitants d’Espanya i Catalunya. La primera observació és que la renda imposable personal mitjana declarada va ser de 20.220,15€. Va estar per sota de la mitjana nacional de 22.130,00€, ocupant la posició 43 de les 55 ciutats  analitzades. Les que major renda afirmaven van ser Alcobendas amb més de 42 mil euros seguits de Madrid, Barcelona i Valencia. Pel que fa a la desigualtat de renta personal dels mataronins i matornines, es manifesta una certa distància interna entre declarants. Aquesta, però, està lleugerament per sota de la mitjana nacional (0,4390 a Mataró per 0,4858 a l'Estat, en una escala de 0 a 1 establerta amb el que s'anomena "coeficient de Gini" que mesura dispersions i desigualtats). Es va situar especialment per sota de les ciutats catalanes de Barcelona, Lleida, Sabadell, Tarragona i Reus que van mostrar un major grau de dispersió ( Les ciutats amb més dispersió a Catalunya van ser Sant Cugat del Vallès, Castelldefells, però restaven fora d’aquest exercici al ser menor de 50 mil). En relació a la renda dispersa, s’observa que un 1% dels mataronins i mataronines van concentrar el 10,09% del total dels ingressos declarats a la ciutat. És a dir, s’estima que van haver 516 persones que van manifestar una renta personal imposable de 204.226,91€ com a mitjana entre elles. Aquesta dualització social existent no restava aïllada del context: En termes comparatius no era de les que va mostrar els majors percentatges. La realitat catalana i espanyola era també molt segregadora. Per posar un exemple, el 0,5% % de les rentes altes de Barcelona va concentrar el 13,22%. D’altra banda Santa Coloma i Hospitalet van ser les que menys concentració van mostrar, per tant una distribució més igualitària. Apareix doncs, a través d’aquestes dades i el baladí exposats, una ciutat amb una substancial dispersió de la renda entre declarants, una ciutat desigual i distant; però no allunyada d’altres ciutats catalanes i espanyoles que tenen més de cent mil habitants. Aquestes són les primeres conclusions fetes amb una anàlisi amb dades que són del 2007, un moment darrer d’una fase expansiva del sistema econòmic de capitalisme avançat. Anàlisis futurs amb altres mètodes i dades ajudaran a tenir major informació sobre les desigualtats a la ciutat i l’efecte de la crisi socioeconòmica. Queda oberta la porta a les interpretacions i reflexions.   Llegeix un document més explicatiu a: www.jordimerino.blogspot.com