La dansa més bella

La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan!

Així és com comença el poema que va escriure Joan Maragall i Gorina dins l'obra Visions i cants (1900), i que constitueix un reconeixement de patriotisme sublim a la dansa representativa de la identitat musical catalana. A la Historia del Ampurdán (1883), J. Pella i Forgas fou qui la presentà com el ball nacional de Catalunya, i poetes i escriptors com Verdaguer, Masifern, Guimerà i el mateix Maragall l'enaltiran a través de les seves creacions literàries.

Curiosament, no s'ha pogut esbrinar l'origen de la sardana, ja que no s'han localitzat documents prou antics per crear una hipòtesi fidedigna sobre aquesta qüestió. El cert és que la dansa circular col·lectiva és present en multitud de balls, i les divisions numèriques dels passos i contrapassos es diferencien prou com per no poder acceptar un vincle històric raonable.

Una teoria sosté que aquesta dansa prové de l'època grega, per la suavitat i delicadesa que la fan encaixar en la cultura hel·lènica. Tanmateix, és una més de les teories que cal demostrar, atès que els lligams entre Grècia i Catalunya eren purament comercials.

Un altre lligam li atribueixen a l'illa de Sardenya, més que res per la semblança de l'arrel del nom, que podria derivar en el de sardana, encara que sembla poc probable pel fet que el ball rodó d'allà no es podia puntejar com el nostre; és més, l'instrument que en feia la tonada, el leoneda, no té referents ni s'esmenta als Països Catalans.

Encara que no es disposa de mencions anteriors al segle XIV, és bastant probable que la sardana fos anomenada d'altres maneres; el “ball rodó” i el “ball mesclat”, per exemple, en podrien ser precursors. El que sí és segur és que la sardana és la dansa “de moda” entre l'aristocràcia i la cort reial al segle XVII.

En èpoques prehistòriques, podem trobar vestigis de la sardana en les danses rituals en honor al Sol, dissenyades per aconseguir el triomf en una lluita o bé una bona collita. Com a ofrena a l'astre rei, aquests balls es basaven en el ritme de compassos amb les vint-i-quatre hores del dia (vuit curts per a la nit i setze llargs per al dia).

Els únics documents de dades i fets abracen el període entre els segles XVI i XVIII, en què la sardana es relaciona directament amb el poble alhora que és perseguida, criticada i fins i tot prohibida.

Resulta interessant observar els canvis i les transformacions que tant els instruments musicals populars com les cobles han sofert al llarg dels anys fins a arribar a l'estat actual, que consta de dotze instruments tocats per onze músics, així com la incorporació dels nous instruments propis i típics de la nostra terra, com el tible o la tenora. Però això són figues d'un altre paner que mereixen un altre article o comentari. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam