Capgròs
Sense fer soroll, sense manifestacions ni aldarulls, en aquest temps de crisi una de les activitats més afectades per aquesta situació ha estat la cultura.
Hem viscut les últimes crides electorals amb poquíssimes referències en aquest terreny de cap dels partits polítics. Fins fa poc el que diferenciava de forma més clara les ideologies entre una formació política i una altra era el programa de cultura, el qual es debatia en totes les campanyes. Evidentment tots volen el millor per la ciutadania, millores econòmiques, de benestar, de vivenda, d’urbanisme.... La diferència més notòria l’hem trobat sempre en les propostes culturals i d’educació.
Ara no.
La defensa d’indiscutible de valors patrimonials com la llengua, la literatura i l’art han estat sempre el punt de distinció de la cultura catalana que sempre ha marcat la diferència amb altres terres, clarament capdavanteres per enmirallar-se en una molt més propera culturalment, Europa.
Hem après d’Europa estimar els nostres artistes, els músics, els escriptors. I per tant hem valorat el risc i l’amplitud de mires dels moviments artístics d’una Europa constantment moderna, revolucionaria i sense complexes, que ha encomanat a tot el món aquest missatge cultural.
Ara, però, que Europa està malalta, els polítics de casa nostra, han confós la caiguda de l’economia de Grècia amb les runes del Partenó i han pensat que una cosa és conseqüència de l’altra i, per tant, si destruïm una cosa salvarem l’altra. Els grecs han viscut molts anys del Partenó i Catalunya ha viscut dels seus artistes. Ho deia fa uns dies l’Antoni Llena a propòsit de les crítiques a la seva escultura sobre els castellers instal·lada en un espai urbà. “Barcelona és admirada per en Gaudí, el de la casa Milà que, en el seu moment, va ser tant menyspreada i ridiculitzada pels propis conciutadans”. El conflicte sorgeix quan els polítics i la gent que gestiona la cultura pensen que donar suport a la cultura és no generar polèmica i no arriscar.
Recentment ha aparegut la noticia als mitjans d’informació que els responsables de cultura han decidit que a partir d’ara el cartell de Les Santes es triarà per concurs, no per criteri, per tal d’evitar la reiterada “polèmica”, també perquè és un compromís electoral. Gràcies al Google m’he mirat els cartells que des de la democràcia s’han editat per anunciar la Festa Major de Mataró i he vist el patrimoni i la qualitat d’aquesta col·lecció de cartells. Cartells tant emblemàtics d’artistes que són referents per la ciutat, que són la nostra, si voleu, petita cultura. Artistes que, si més no, han trencat motlles i ens han deixat unes fantàstiques imatges del moment, amb la seva particular i irrepetible visió. Molts d’ells han estat polèmics, segur, però amb la perspectiva del temps ens il·lustren la història de la festa amb ull d’artista.
El sistema d’escollir l’autor del cartell s’inspira en el de Barcelona, en què l’Alcalde encarrega cada any el cartell de La Mercè a un artista del país (no només de Barcelona). Artistes com Tàpies, Guinovart, Hernàndez-Pijuan, Perejaume, dissenyadors com América Sánchez o Pati Nuñez i una llarga llista han rebut l’encàrrec que ha contribuït a enriquir el patrimoni artístic de la ciutat. Tots aquests artistes, tant a Barcelona com a Mataró no es presentarien mai a un concurs. Algú pot pensar que artistes i dissenyadors com Alcoy, Rovira-Brull, Cusachs, Perecoll, Parés de Mataró, Fradera... ho farien?
D’altra banda, també ens podem qüestionar el perquè es fa un concurs en el cartell i no a altres matèries de les mateixes festes: els músics dels concerts, els músics de la Missa, les actuacions de teatre, els actes infantils, etc. A més, pensant que el cartell és un concurs “a feina feta”, o sigui, es presenta un cartell realitzat i acabat per aquella convocatòria i que ja no es podrà utilitzar ni per altres finalitats ni altres convocatòries. És impensable que això pugui passar en altres professions o altres modalitats de l’art.
Qui redacta les bases? Qui tria el jurat? Quin ha de ser el premi? I amb tot això, aquest jurat pot pronunciar un veredicte prou popular com per esquivar la “polèmica” que vol evitar el regidor? D’aquesta manera agradarà a tothom?
I els artistes? Hem deixat d’estimar els artistes? No és millor tenir un cartell d’un artista dels que dèiem que són referent i que traginen el nom de la ciutat per tot el món?
Com deia al començament aquesta crisi passa per la cultura, sense sorolls, ni manifestacions ni declaracions. “Mals temps per la lírica” pronosticava Bertolt Brecht des del cor de la Selva Negra, des del cor d’Europa.
Comentaris