La crisi empresarial

Fa temps que se sap que la productivitat de les empreses és el principal problema de l’economia espanyola i catalana, ja que és el que les permet ser competitives o no.
Per afrontar aquest problema s’accepta la necessitat de reformar el marc de les relacions laborals.

L’orientació d’aquestes reformes es discuteix perquè afecten als drets dels treballadors i treballadores, conquerits al llarg d’anys de lluita, que han garantit fins ara el benestar europeu. També es discuteix perquè afecten a la cultura del treball, a la cultura de la formació dels treballadors, a la cultura de les relacions personals i familiars,… fins i tot a la cultura de l’oci. Però el marc de les relacions laborals és només una part del problema de la productivitat.

Hi ha un altre part del problema de la productivitat de les empreses -i per tant de la competitivitat- de la que es parla poc i, en tot cas, en veu baixa: la professionalitat de l’empresariat espanyol i català.

La presència, fins ara, de l’empresari Sr. Diaz Ferrán al front de la patronal espanyola no és, malauradament, anecdòtica. Com no és anecdòtic que l’única recepta – avalada per l’intel·lectual Sr, Aznar- que se l’acudeixi a aquest senyor respecte al problema sigui la de treballar més hores i cobrar menys sou.

Treballar més hores no té cap incidència en la productivitat de les empreses si es fa a les ordres d’empresaris poc professionals que no són expulsats de les organitzacions empresarials –gremis- quan no paguen els seus proveïdors puntualment, quan no vigilen la qualitat dels seus productes tan com el compte de resultats, quan es cobren la seva assignació personal a compte dels beneficis abans que el pagament de les nòmines, quan es comprova que no saben res d’organitzar el capital humà de les seves empreses, ni de cultivar l’experiència, la responsabilitat o el foment de la formació dels seus empleats.

Empresaris de la cultura del “pelotazo” i la ostentació -i així es parla de l’empresariat espanyol a països com Alemanya, Suïssa o França- que serien expulsats dels diferents gremis i organitzacions patronals si fos majoritàriament diferent la cultura empresarial que impera al nostre país.

És per això que soc del parer que sense reformar la cultura empresarial, clau per garantir la productivitat de les empreses, no hi haurà cap reforma laboral que serveixi per millorar-la.